El subjecte obligat a retenir no pot transmetre al treballador les retencions sobre els rendiments del treball no practicats en el seu dia, reclamades per l’AEAT, que no exclou altres possibles vies d’indemnització del retenidor respecte al retingut.

Les entitats i persones jurídiques, incloses les entitats en l’atribució de rendes, que satisfacin o paguin rendes subjectes a l’IRPF, estan obligades a realitzar retencions o ingressos a compte, com a pagament a compte de l’esmentat impost corresponent al destinatari i a ingressar el seu import a Hisenda(LIRPF art.99.2). Aquesta obligació també s’aplica als contribuents de l’IRPF que realitzin activitats econòmiques respecte de les rendes que satisfacin o paguin en l’exercici d’aquesta activitat.

Els subjectes anteriors també han d’abonar les quantitats retingudes o que s’haguessin d’haver retingut a Hisenda, establint expressament la normativa tributària que l’incompliment de l’obligació de retenció no excusa aquests subjectes de l’obligació de fer l’ingrés a hisenda (LIRPF art.99.4).

Per la seva banda, el perceptor dels ingressos sobre els quals hi hagi obligació de retenció ha de computar-los per a la plena contraprestació meritada. Si no s’ha fet cap retenció o s’ha practicat per un import inferior a l’import degut, sempre que la causa només sigui imputable al obligat a retenir a compte, el destinatari podrà deduir de la quota l’import que s’hagués d’haver retingut. No obstant això, en el cas de retribucions legalment establertes abonades pel sector públic, el beneficiari només podrà deduir les quantitats realment retingudes (LIRPF art.99.5).

En relació amb al possible destinatari de l’import corresponent a les retencions no practicades en el seu moment, l’incompliment de les obligacions establertes als retenidors i obligades a retenir a compte no permet en l’àmbit estrictament tributari (atesa l’absència d’una norma legal o reglamentària establerta a aquest efecte) realitzar cap deducció dels ingressos dels treballadors o reclamar quantitats d’aquests que es deguin a retencions no practicades, com en el seu moment, una circumstància que òbviament no exclou altres possibles mitjans de compensació del retenidor respecte al retingut.