Es debat si els danys causats en l’immoble industrial arrendat són imputables a l’arrendatari o si provenen de la ineptitud de la finca per a l’ús per al qual va ser arrendada.

 

En contracte d’arrendament de dues finques situades en un polígon industrial es planteja la reclamació de l’empresa arrendadora contra l’arrendatària en concepte de danys i perjudicis en l’immoble arrendat.

La pretensió de l’arrendadora va ser estimada parcialment en instància, i l’Audiència Provincial va estimar el recurs d’apel·lació en l’únic extrem de rebaixar la quantitat indemnitzatòria. La arrendadora recorre en cassació per considerar que la indemnització reconeguda no inclou conceptes inclosos en el contracte i amb això la sentència no respecta l’ampli marge de l’autonomia privada que es reconeix en l’àmbit dels arrendaments per a ús diferent del d’habitatge.

La clàusula controvertida deia literalment: «L’arrendatari respondrà dels danys i perjudicis que es puguin causar a tercers o a l’immoble derivats de l’activitat o dels elements de tota mena que pogués tenir instal·lats al local.»

El Suprem, que desestima el recurs, declara que la interpretació literal del contracte, que té preferència sobre els altres criteris d’interpretació, no exclou la interpretació dirigida a identificar la intenció comuna de les parts. Són clars els termes d’un contracte quan no deixen dubte sobra la intenció dels contractants, però això vol dir que cal comprovar la veritable intenció dels contractants amb tots els criteris d’interpretació.

L’atribució prevista en el contracte de responsabilitat a l’arrendatari pels danys causats en l’immoble no comprèn el desgast i deteriorament natural d’acord amb els usos propis de l’activitat pactada en el mateix contracte. En el contracte d’arrendament celebrat per les parts expressament es contemplava la destinació de el local a l’activitat de l’arrendatària, que es recollia de forma detallada. Conclou la sala que els danys discutits no són danys imputables a l’arrendatària i a l’exercici de la seva activitat, ja que la seva causa és la ineptitud del ferm per a l’activitat per a la qual l’arrendadora va cedir voluntàriament el seu ús, i per tant han de ser assumits per ella, coneixedora de la destinació per al qual arrendava la finca.