El TSJ Madrid declara que és possible pactar al contracte de treball una clàusula de rendiment mínim que estableix la possibilitat d’extingir el contracte de treball si el treballador no arriba a un determinat percentatge de vendes, en relació amb la mitjana de producció mensual aconseguida per tothom els treballadors, sempre que no sigui abusiu i es respectin els límits normals o ajustats als principis de la bona fe.

La treballadora presta serveis com a gestor telefònic. En el seu contracte s’estableix que la relació laboral pot ser resolta en cas que la treballadora, en dos mesos consecutius o en tres mesos no consecutius dins d’un període de cinc, no arribi al 60% de la mitjana de producció mensual aconseguida pels treballadors de la plataforma a què està adscrita. A l’inici de cada mes es comunica als treballadors les mitjanes assolides al mes precedent. La treballadora rep carta d’acomiadament causat per un rendiment insuficient, ja que està per sota de la mitjana dels seus companys.

La treballadora reclama contra l’acomiadament que és declarat procedent a la instància, per la qual cosa interposa recurs de suplicació davant del TSJ en què la qüestió a debatre consisteix a determinar si és vàlida l’esmentada clàusula de rendiment mínim.

Recordeu que, d’acord amb la jurisprudència del TS, quan s’exercita l’extinció del contracte per l’incompliment d’un valor determinat de vendes, sense tenir en compte factors absolutament aliens a la voluntat de treballador (la situació del mercat, els preus oferts, la competència d’altres companyies, etc.), cal l’empresa que s’ajusti als principis de la bona fe per no incórrer un abús manifest de dret. Per això, en exercir l’extinció ha de tenir elements suficients perquè es pugui assolir la convicció que hi va haver realment un incompliment contractual per part del treballador.

En aquest cas, el TSJ reconeix que la carta d’acomiadament no indica les dades dels treballadors que es computen per a les mitjanes proporcionades, si aquests realitzen les mateixes tasques, si són tasques de clients de cartera o clients anomenats a porta freda i si són treballadors comparables amb situacions homogènies. Tot i això, considera que l’absència d’aquests elements, que haguessin permès a la treballadora tenir un coneixement cabal del seu rendiment i el dels seus companys, no genera indefensió perquè a la carta d’acomiadament es concreta el resultat mitjà de la plataforma que és on ella presta serveis i que la permet defensar adequadament.

D’altra banda, les dades ofertes a la carta d’acomiadament permeten la constatació de realitats laborables comparables. La causa del cessament estava pactada per les parts en el contracte de treball, té el seu encaix jurídic a l’ET art.49.1.b) i constitueix una legítima causa d’extinció del contracte de treball.

Per al TSJ, els fets objectius en què es fonamenta l’extinció han quedat plenament acreditats. Estima irrellevant l’error que a la carta d’acomiadament figuri 75% mentre que al contracte 60%, atès que la treballadora no ha aconseguit aquest 60%. Per part seva, l’empleada no ha desvirtuat els resultats al·legats per l’empresa, i ha acreditat haver assolit els resultats fixats de mitjana.

Per tant, es desestima el recurs i se’n confirma la sentència.