Captura
La contaminació marina s’ha constituït en els darrers anys com un repte i una responsabilitat de la comunitat internacional. L’Organització Marítima Internacional (OMI)
treballa en la prevenció de la contaminació instant els estats a reduir les emissions de contaminants en el tràfic marítim i, particularment, d’òxids de nitrogen i sofre, amb noves responsabilitats que cal analitzar.

S’han establert zones protegides de l’emissió de contaminants (SOx, NOx, CO2 i altres partícules) lamadas ECAs “Emission Control Àrees” i seques “Sulphur Emission Control Àrees, àrees de control de l’emissió de sofre en els combustibles dels vaixells. Actualment conformen les seques al Mar del Nord, Mar Bàltic, Canal de la Manxa i les costes Est i Oest dels EUA i s’advoca per la seva impliación al litoral de la UE afectant als ports europeus de la mediterrània.

Des de l’1 de gener de 2015 (MARPOL Annex VI) la navegació marítima a les seques impedeix l’emissió de combustible dels vaixells amb un contingut de sofre en massa superior al 0,1%. La limitació s’aplica a qualsevol vaixell de qualsevol pavelló, inclosos aquells la travessia hagi començat fora de la Unió Europea (Directive 2012/33 / EU). Fora de les seques no es permetrà a partir del 2020 nivells superiors al 0,5%.

La implementació dels límits d’emissió repercuteix en els diferents agents del trànsit marítim i en els operadors internacionals atenent els canvis tècnics i operatius requerits per al seu compliment. L’adaptació a la normativa exigeix ​​l’ús de mètodes alternatius, com sistemes de depuració de gasos d’escapament (scrubbers), barreja de combustible per a ús marítim, ús de gas natural liquat o de biocombustibles que comporta el necessari condicionament dels vaixells, infraestructures portuàries , equips i procediments operacionals i de seguretat, el que requereix d’importants inversions i recursos financers.

Naturalment, hi ha partidaris i detractors de les polítiques internacionals imposades en el control de les emissions pels seus possibles efectes, com l’augment del cost del noli amb conseqüències en la competitivitat de les empreses; els problemes de competència deslleial entre operadors; la pèrdua de quotes de mercat d’uns ports a favor d’altres sense controls, especialment per transbords i trànsits; la preferència d’altres modalitats de transport com el terrestre o l’aeri, contrariant l’objectiu perseguit amb la mesura i incrementant el cost del combustible. No obstant això, una majoria dels operadors marítims defensa un compliment estricte de la legislació i la seva aplicació amb caràcter uniforme en un context de competència lleial a fi de preservar el medi ambient i la salut humana.

CLÀUSULES CONTRACTUALS

Davant d’aquest escenari és aconsellable que l’operador revisi i adapti els seus models contractuals (charter party, bill of lading i altres) al nou marc normatiu d’emissions, a fi de preveure les conseqüències de navegar per les àrees subjectes a control d’emissions com ara incompliments , retards, costos derivats del canvi de combustible, desviaments de rutes, retencions de vaixells, etc.

L’organització internacional BIMCO ha revisat la seva clàusula “Fuel Sulphur Content Clause” establint un règim de responsabilitat i de garanties per a les parts contractants. El noliejador ha de subministrar al vaixell el combustible que contingui els nivells permesos de sofre per navegar en les zones de control d’emissions i complir així amb les formalitats i protocols previstos. Per la seva banda, l’armador ha de garantir que el vaixell sigui apte per operar amb els nivells de sofre permesos i que ha implementat a bord els procediments operacionals legalment establerts.

La clàusula preveu que l’incompliment de qualsevol de les parts contractants de les obligacions assumides eximeix a l’altra part de les indemnitzacions i responsabilitats per pèrdues, retard, multes i altres costos derivats de l’incompliment dels articles 14 i 18 MARPOL Annex VI. Els estats membres són responsables de garantir el compliment de la Directiva 2012/33 / CE i determinar a través de la seva legislació nacional les sancions que s’apliquen als infractors Així, si un Estat membre comprova a través d’una inspecció l’incompliment dels límits de SOx per part d’un vaixell pot exigir (1) que presenti un registre de les mesures adoptades per intentar aconseguir l’esmentat compliment, així com, (2) que aporti proves que demostrin que ha intentat adquirir combustible per a ús marítim d’acord amb normativa amb el seu trajecte previst o que ha intentat localitzar fonts alternatives. Així mateix, s’exigeix ​​als operadors que emplenin degudament els diaris de vaixells i / o llibres registre d’hidrocarburs, inclòs el registre de les operacions de canvi de combustible i l’hora a la qual s’efectuï aquesta operació. A Espanya les infraccions comeses podran comportar responsabilitat administrativa per a l’infractor amb aplicació de multes; responsabilitat civil amb la condemna a indemnitzar pels danys per contaminació ocasionats, sense perjudici, dels derivats de l’incompliment del contracte de transport enfront de la part contractant; i responsabilitat penal per les conductes tipificades.

Captura

Font: Edició especial “Resolución de Conflictos” de Diario del Puerto

Cristina Paloma Martí