No és vàlid el pacte de no competència postcontractual que estableix una compensació econòmica manifestament insuficient. (1,76% del salari mensual) per compensar el sacrifici que suposa al treballador no poder dedicar-se a la seva activitat professional durant 2 anys a partir de l’extinció del contracte, i desproporcionada quant a la indemnització que ha d’abonar en cas de incompliment (salari dels darrers 6 mesos).

 

TS 18-10-21, EDJ 720929. Des del 21-5-2009, el treballador ha prestat serveis com a comercial per a una empresa de fabricació d’implants dentals i additaments protètics per a la implantologia. Les parts van subscriure un pacte de no competència durant la vigència del contracte i els 24 mesos posteriors a la seva extinció abonant-se al treballador 35€ mensuals com a compensació i estant fixada una indemnització a favor de l’empresa, per al cas d’incompliment del treballador, equivalent a els darrers 6 mesos de salaris percebuts. El 13-6-2014, el treballador rescindeix el seu contracte de forma voluntària i passa a integrar-se aquell mateix dia en una empresa de la competència.

 

Es planteja la qüestió de si és vàlid el pacte subscrit o si és nul perquè no s’ha fixat una compensació econòmica adequada.

 

El TS pondera els factors concurrents per determinar si la compensació econòmica ha estat adequada:

 

– el període al qual s’estén el pacte de no competència és el màxim permès per la norma (2 anys), cosa que implica que al treballador se li imposa el sacrifici més gran contemplat ja que durant aquest període no pot realitzar cap activitat en el sector, limitant seriosament les seves expectatives professionals;

 

– la compensació econòmica, puja a 35 € mensuals, fet que suposa l’1,76% del seu salari.

 

Tenint en compte aquestes circumstàncies, considera que aquesta quantitat és manifestament insuficient per compensar el sacrifici imposat al treballador. A més, es revela una clara desproporció en el fet que la indemnització que ha d’abonar el treballador per al cas d’incompliment sigui de l’import dels darrers 6 mesos de salari.

 

Per tot això, el TS conclou que el pacte de no competència no és vàlid perquè no preveu una compensació econòmica adequada. No és procedent reconèixer a l’empresa la indemnització que reclama al treballador per l’incompliment del pacte, ni tampoc cal reclamar al treballador el total de les sumes rebudes (35 € mensuals) ja que aquesta possibilitat no es va pactar i en aquell període no va incomplir l’esmentat pacte.