El TS declara lícita la modificació realitzada per l’empresa en el sistema d’incentius quan aquest no té la consideració de dret consolidat i, a més, ha estat modificat unilateralment en diverses ocasions des de la seva implantació. La modificació forma part del poder de direcció empresarial i no pot qualificar-se com substancial.

Els treballadors de l’empresa, dedicada a prestar serveis de telemàrqueting per a una empresa de telecomunicacions, venen rebent des 2014 una sèrie d’incentius amb la consideració que no generen dret consolidats a favor dels treballadors. El sistema consta de dos programes a través dels quals els treballadors perceben comissions per l’alta en determinats productes. Des de la seva implantació, l’empresa ha vingut modificant unilateralment la configuració dels incentius. En 2017, l’empresa modifica el sistema de càlcul dels incentius i la representació dels treballadors presenten demanda de MSCT sol·licitant que es declari la nul·litat de la decisió empresarial per injustificada. La demanda es desestima en la instància al no considerar acreditat el caràcter substancial de la modificació per no tractar-se d’un dret consolidat permanent i vinculant per a l’empresa. Per contra, s’estima en suplicació i la representació de l’empresa interposa recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant del TS.

La qüestió que es debat consisteix a determinar si hi ha una modificació substancial de condicions de treball i, si s’escau, la qualificació que correspon, a la decisió empresarial per la qual s’altera el règim de sistema d’incentius.

Per resoldre la qüestió el TS recorda la seva doctrina sobre la modificació substancial de les condicions de treball, que entén que és la que altera i transforma els aspectes fonamentals de la relació laboral – entre elles, les condicions de l’ET art.41.2-. Per contra, estableix que la modificació no té el caràcter de substancial quan es tracta de simples modificacions accidentals, que són manifestacions de el poder de direcció i del ius variandi empresarial. Així mateix, per valorar el caràcter substancial o no s’ha de valorar la importància qualitativa de la modificació imposada, el seu abast temporal i les eventuals compensacions pactades, ja que d’aquestes circumstàncies dependrà la seva qualificació com a substancial o accidental, i l’empresa variar discrecionalment les condicions de treball, quan el canvi no sigui substancial i formi part de el poder de direcció empresarial, entès com a poder de concreció de la prestació laboral.

En el supòsit enjudiciat l’empresa va establir, el 2014, un sistema d’incentius que ha anat variant amb els anys al no fixar-se com immodificable o consolidat a favor dels treballadors i que no procedeix d’un pacte o acord individual o col·lectiu amb els treballadors. Per això, el TS considera que no és possible qualificar de substancial la modificació unilateral realitzada en el sistema d’incentius perquè s’està partint d’una alteració que és de plena competència de l’empresa en tant que així ho ha vingut fent al no implantar un sistema invariable o consolidable. Considera el TS que no desvirtua aquesta conclusió el que sigui un complement salarial que pugui estar integrat en les condicions de treball de l’ET art.41, ja que es tracta d’un sistema incentius que va ser implantat per l’empresa, sense origen en pacte col·lectiu o individual, i que no té caràcter consolidat.

Per tot això, s’estima el recurs casant i anul·lant la sentència impugnada i, resolent el debat plantejat en suplicació, desestimar el recurs i confirmant la decisió de la sentencia dictada pel Jutjat del Social.