L’Acord de París (adoptat en el marc de les Nacions Unides el 2015) té com a objectiu evitar que l’increment de la temperatura mitjana global del planeta superi els 2º C respecte als nivells preindustrials i busca, a més, promoure esforços addicionals que facin possible que l’escalfament global no superi els 1,5 ºC.

La Llei que ara s’aprova, que entra en vigor l’endemà de la publicació, té com a objecte assegurar el compliment, per part d’Espanya, dels objectius esmentats; facilitar la descarbonització de l’economia espanyola, la transició a un model circular, de manera que es garanteixi l’ús racional i solidari dels recursos; i promoure l’adaptació als impactes del canvi climàtic i la implantació d’un model de desenvolupament sostenible que generi ocupació decent i contribueixi a la reducció de les desigualtats.

S’adreça a l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, en l’àmbit de les competències respectives, que són les encarregades d’adoptar les mesures que contribueixin al compliment del seu objecte, de manera coordinada.

La Llei fixa els objectius següents per al 2030 (revisables a l’alça pel Consell de Ministres):

– reducció de les emissions almenys en un 23% respecte a l’any 1990;

– penetració mínima d’energies d’origen renovable del 42%;

– sistema elèctric amb almenys un 74% de generació a partir d’energies d’origen renovable; i

– millora de l’eficiència energètica disminuint el consum d’energia primària almenys en un 39,5% respecte a la línia de base d’acord amb la normativa comunitària.

 

El 2050 es fixa l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica.

Com a instrument de planificació per abordar la transició energètica es creen el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima i l’Estratègia de Descarbonització a 2050.

El primer Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima abastarà el període 2021-2030.

L’Estratègia de Descarbonització el 2050 ha de ser aprovada pel Govern i serà revisable cada 5 anys.

 

El títol II es dedica a les energies renovables i l’eficiència energètica. S’estableix que les noves concessions sobre el domini públic hidràulic per a la generació d’energia elèctrica han de tenir com a prioritat el suport a la integració de les tecnologies renovables al sistema elèctric. Amb aquesta finalitat, cal promoure, en particular, les centrals hidroelèctriques reversibles.

Pel que fa al sector de l’edificació, es preveu que el Govern promourà i facilitarà l’ús eficient de l’energia, la gestió de la demanda i l’ús d’energia procedent de fonts renovables en aquest àmbit, sens perjudici de les competències que corresponguin a les comunitats autònomes, amb especial referència als edificis habitats per persones en situacions de vulnerabilitat.

Amb la finalitat d’aconseguir edificis més eficients es fomenta l’ús de materials amb la menor empremta de carboni possible, millores en l’accessibilitat dels edificis, incentius per a la introducció d’energies renovables a la rehabilitació d’habitatges, facilitant instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum a les comunitats de propietat horitzontal i sistemes de calefacció i refrigeració de zero emissions.

 

El títol III aborda les mesures relacionades amb la transició energètica i els combustibles. Des de l’entrada en vigor de la Llei no es poden atorgar noves autoritzacions d’exploració, permisos de recerca i concessions d’explotació d’hidrocarburs. S’exclouen de la prohibició les sol·licituds de concessió d’explotació associades a un permís de recerca vigent que estiguin en tramitació.

Tampoc no es poden atorgar nous permisos d’exploració, recerca o concessions d’explotació de minerals radioactius, ni s’admetran noves sol·licituds d’autorització d’instal·lacions radioactives.

Pel que fa a les ajudes a productes energètics d’origen fòssil, s’estableix que l’aplicació de nous beneficis fiscals a aquests productes energètics ha d’estar justificada degudament per motius d’interès social, econòmic o tenint en compte la inexistència d’alternatives tecnològiques.

Per contra, s’introdueixen disposicions per al foment dels gasos renovables, incloent-hi el biogàs, el biometà, l’hidrogen i altres combustibles alternatius. El Govern ha de promoure, mitjançant l’aprovació de plans específics, la penetració d’aquests combustibles i també es preveuen mesures per reduir les emissions específiques en el sector del transport aeri, marítim i transport pesant per carretera.

 

El títol IV aborda les qüestions relatives a la mobilitat sense emissions i transport. Preveu l’adopció de mesures per assolir el 2050 un parc de turismes i vehicles comercials lleugers sense emissions directes de CO2.

Els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars han d’adoptar plans de mobilitat urbana sostenibles que introdueixin mesures de mitigació que permetin reduir les emissions derivades de la mobilitat.

D’altra banda, les comunitats autònomes insulars poden instar l’Estat a establir mesures de promoció de mobilitat neta, consistents en restriccions de la circulació de turismes i furgonetes al seu àmbit territorial.

La Llei introdueix també obligacions d’instal·lació d’infraestructures de recàrrega elèctrica a les estacions de servei quan les vendes anuals de gasolina i gasoil superin els 5 milions de litres.

Així mateix, es preveu la modificació del Codi tècnic de l’edificació per incorporar obligacions relatives a la instal·lació de punts de recàrrega de vehicle elèctric en edificis de nova construcció i en edificis existents. Aquestes mesures han d’anar acompanyades d’ajuts públics.

Així mateix, es preveu l’adopció de mesures per a la reducció de les emissions generades pel consum de combustibles fòssils al transport marítim i als ports.

 

El títol V recull les mesures d’adaptació respecte als impactes del canvi climàtic. Es preveu l’aprovació del Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC).

També es regula la integració dels riscos derivats del canvi climàtic en la planificació i la gestió de polítiques sectorials, com la hidrològica, la de costa, la territorial i urbanística, la de desenvolupament urbà, la d’edificació i infraestructures del transport, la de seguretat i dieta alimentàries, així com la de salut pública.

 

El títol VI aborda mesures a l’àmbit de la transició justa. En aquest apartat es preveu l’aprovació pel Consell de Ministres de l’Estratègia de Transició Justa, amb caràcter quinquennal, per a l’optimització de les oportunitats en l’activitat i l’ocupació de la transició a una economia descarbonitzada. Es preveuen així mateix els convenis de transició justa, amb participació de les comunitats autònomes.

Finalment, es regula el cessament de la producció de carbó nacional.

 

El títol VII contempla la mobilització de recursos per a la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica. D’una banda, els recursos derivats dels pressupostos generals de l’Estat; de l’altra, els ingressos procedents de les subhastes de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

A més, es preveuen mesures relacionades amb la contractació pública, com la inclusió en els plecs de contractació de criteris d’adjudicació vinculats amb la lluita contra el canvi climàtic i de prescripcions tècniques particulars que estableixin la necessària reducció d’emissions i de la petjada de carboni.

En aquest títol es preveuen també mesures per a la integració del risc del canvi climàtic per entitats els valors de les quals estiguin admesos a negociació en mercats regulats, entitats de crèdit, entitats asseguradores i reasseguradores i altres societats. Així, per exemple, s’introdueix l’obligació de presentar un informe de caràcter anual en què es faci una avaluació de l’impacte financer dels riscos associats al canvi climàtic generats per l’exposició de la seva activitat i les mesures adoptades per fer front als riscos esmentats financers.

Així mateix, es preveu que el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions elaborin un informe sobre l’avaluació del risc per al sistema financer espanyol derivat del canvi climàtic.

 

El títol VIII aborda l’educació i la capacitació per al desenvolupament sostenible i la cura del clima, i la investigació, el desenvolupament i la innovació.

 

El títol IX regula la governança de canvi climàtic i transició energètica a Espanya, amb creació del Comitè de Persones Expertes de Canvi Climàtic i Transició Energètica, amb funcions consultives; i amb la previsió que les comunitats autònomes informin a la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic dels plans d’energia i clima a partir del 31-12-2021.

Així mateix, s’estableix que els plans, programes, estratègies, instruments i disposicions de caràcter general en aquest àmbit han de permetre la participació pública i dels agents socials i econòmics interessats.

 

La Llei es completa amb diverses disposicions addicionals, entre les quals destaca l’exclusió del seu àmbit d’aplicació dels equips, sistemes d’armes, instal·lacions i activitats de les Forces Armades i de les forces i els cossos de seguretat, l’aprovació pel Consell de Ministres d’una Estratègia de finançament climàtic internacional, projectes de llei de residus i sòls contaminats i de mobilitat sostenible i finançament del transport, i la previsió de fer una reforma fiscal que valori la fiscalitat verda.

 

Aquesta Llei modifica diverses normes: L 34/1998, del sector d’hidrocarburs; L 24/2013, del sector elèctric; L 18/2014, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència, en relació amb el nivell d’endeutament i retribució de les activitats regulades als sectors elèctric i de gas natural; L 15/2012, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica; L 3/2013, de creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència; text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (RDLeg 7/2015); L 50/1997, del Govern; L 25/1964, sobre energia nuclear.