Els pactes para-socials subscrits pels socis, fins i tot per tots ells, no produeixen efectes davant de la societat, llevat que es faci alguna estipulació a favor d’aquesta. Només excepcionalment, en cas de mala fe o abús de dret, la societat podria quedar vinculada per un pacte para-social discordant amb els estatuts socials.

El pacte extraestatutari només vincula les parts que ho han signat.

Un soci demanda la societat i altres socis sol·licitant que se’ls condemni a transmetre determinades accions a favor del demandant, fins a completar la distribució de capital social prevista en un pacte para-social subscrit per tots els socis, però no per la societat.

En primera instància s’estima la demanda, la qual és revocada per l’Audiència Provincial degut -entre altres motius- al fet que la societat no ha estat part en aquest pacte para-social, per la qual cosa no queda vinculada pel mateix.

Es desestima el recurs de cassació interposat pel soci demandant. Assenyala el Tribunal Suprem que, després de l’evolució legal que ha experimentat la matèria, els pactes para-socials són vàlids i eficaços entre les parts que els subscriuen, però no oposables, ni per tant exigibles, a la societat, en base a dos principis cardinals a l’àmbit contractual:

1r. Principi de relativitat dels contractes, d’acord amb el qual -i llevat de les excepcions jurisprudencialment previstes en casos específics- els contractes produeixen els seus efectes únicament en l’esfera de les relacions obligatòries dels qui els han subscrit (CC art.1257), de manera que ningú no pot ser obligat per un contracte en què no ha intervingut i prestat el seu consentiment, ni patir les conseqüències negatives de l’incompliment d’un contracte en què no ha tingut intervenció (TS 8-2-22, EDJ 505640) .

No obstant això, si el contracte conté una estipulació a favor de tercer, aquest podrà exigir-ne el compliment, com passa, per exemple, amb els pactes para-socials d’atribució a favor de la societat (p.e., concessió de préstecs, prohibició de competència, etc), en aquest cas la societat podrà exigir el seu compliment, encara que no fos part del conveni para-social.

2n. Principi d’autonomia de la voluntat, d’acord amb el qual les obligacions que neixen dels contractes tenen força de llei entre les parts contractants (CC art.1091).

Amb fonament en aquests principis, si la societat no ha estat part en un pacte extraestatutari, aquesta no queda vinculada per ell, encara que hagi estat subscrit per tots els socis (pacte omnilateral).

Únicament, de manera excepcional, els tribunals han estès l’eficàcia del pacte para-social a la societat no signant del mateix quan el soci de-mandant/impugnant ha actuat en contra de la bona fe, amb abús de dret o infringint el principi de la confiança legítima (p.e., TS 25-2-06, EDJ 12915; 5-5-16, EDJ 58097).