Les exigències als transportistes per part de les autoritats competents són desproporcionades pel que fa a evitar la immigració il·legal, ja que són aquestes les que han d’adoptar i executar polítiques per pal·liar els efectes negatius de la mateixa.

El problema de la immigració il·legal dins de la Unió Europea resulta especialment sensible per al sector del transport. La crisi protagonitzada per milers d’immigrants il·legals al port de Calais o la ‘Operation Stack’ són un clar exemple dels greuges que pateixen els transportistes com a conseqüència dels fluxos d’immigració il·legal a les fronteres dels Estats Membres.

Les persones que s’amaguen en una càrrega, tràiler, semiremolc o contenidor i la presència és detectada durant el trajecte per carretera, al vaixell o al celler d’un avió, ocasionen seriosos problemes a l’empresa de transport i als seus conductors, conllevándoles significatives pèrdues econòmiques per danys a la càrrega, als vehicles, retards en el lliurament, i veient-se els mateixos obligats a la realització de nombrosa burocràcia administrativa i al pagament de sancions.

Fins i tot, en el trànsit rodat, els conductors temen per danys a la seva persona, de manera que el sector necessita de major vigilància policial i de mesures de seguretat i de protecció de la càrrega i dels propis conductors.

En aquest lamentable escenari els interessos de les parts afectades col·lisionen. En aquest sentit, hi ha un deure de cooperació dels diferents agents i, en canvi, resulten desproporcionats els deures, les càrregues i les responsabilitats legals imposades pels Estats als transportistes en el control, la prevenció, la informació i formació que els és exigida per evitar l’entrada d’immigrants il·legals.

Certament, s’han de protegir els drets i la dignitat de les persones que volen traspassar les fronteres cap al territori de la Unió per obtenir protecció internacional, però, la manca de consens de les autoritats europees competents per prendre solucions no permet fins a la data posar fi a la situació plantejada al sector del transport d’una manera eficient i ordenada.

Exigències desproporcionades als transportistes

El Regne Unit disposa d’un Codi de Pràctiques en virtut de l’article 33 de la Llei d’Immigració i Asil de 1999 que fixa les mesures a prendre i els procediments a seguir per determinar si el sistema que aplica el transportista per prevenir l’entrada d’immigrants il·legals és efectiu. Així doncs, s’exigeix ​​al transportista una actuació preventiva i un deure de vigilància sobre el conjunt de la seva activitat, resultant difícil en plena operativa determinar el seu veritable abast.

En aquest sentit, si es constata l’existència d’una persona oculta en el camió, el transportista haurà de provar que no és còmplice; que no sabia ni tenia motius raonables per sospitar sobre la seva existència; que ha redactat i executa un sistema de seguretat efectiu per evitar el transport d’immigrants il·legals, amb mesures de tancament dels vehicles adequades i, si escau, degudament numerades; que ha format i informat al conductor mitjançant el lliurament d’un protocol de seguretat i que s’ha comprovat que el conductor ho aplica adequadament.

Així doncs, resultarà essencial acreditar que el conductor ha examinat regularment el vehicle i la mercaderia en el trajecte cap al Regne Unit i que no ha entrat ningú després de la càrrega final, de les parades i temps de descans o, prèviament, als embarcaments al vaixell oa qualsevol altra modalitat.

Així mateix, el conductor haurà de provar que ha examinat l’estat dels sistemes de seguretat empleats, com ara tancaments, amarratges, corretges, claus, segells, alarmes, així com, la carrosseria, tela, sostre i part baixa del vehicle, compartiments, caixes d’eines, interior del vehicle de la càrrega i de l’espai de càrrega i, finalment, que el vehicle porta els documents relatius als protocols de seguretat i els informes de les comprovacions regulars realitzades signats pel conductor i, si és possible, per una tercera persona en condició de testimoni.

La constatació de l’adopció de les mesures adequades per evitar el transport d’immigrants il·legals i la col·laboració amb les autoritats en la declaració de la seva presència pot reduir o eliminar la sanció imposada al transportista. També, l’admissió a tràmit de la sol·licitud d’asil deixa sense efecte la sanció. En cas contrari, les multes imposades al Regne Unit a les companyies de transport i el conductor poden ascendir fins a les 2.000 lliures (2.800 €) per cada immigrant amagat en el seu vehicle admetent-se, inclusivament, la detenció del vehicle en el supòsit d’impagament.

¿Mesures eficaces i proporcionades?

Però les mesures i, especialment, les sancions imposades excedeixen el convenient i adequat per assolir els objectius perseguits? Amb això, cal plantejar-se si les mateixes són eficaços i proporcionades atenent al perjudici econòmic que ocasiona a les empreses transportistes.

Els costos que, per endavant, han de satisfer els transportistes derivats de la burocràcia administrativa, l’adopció de mesures de seguretat, formació, canvis de rutes i zones de descans més segures, primes d’assegurances, increment del port o noli són elevats i, amb això, majors són les pèrdues que poden arribar a suportar a posteriori per a la devolució i / o destrucció de mercaderia refusada, sancions administratives, indemnitzacions per danys o retards en el lliurament i desprestigi comercial.

En matèria de temps de conducció i descans el Regne Unit va establir una exempció temporal davant la crisi migratòria al port de Calais.

En aquest sentit, el Reglament (CE) nº 561/2006, normativa comunitària que regula aquesta matèria, preveu la possible adopció per part dels Estats Membre d’excepcions en relació a les pauses, períodes de descans i temps màxims de conducció, sempre que el transport per carretera s’efectuï íntegrament dins del seu territori (article 9) o bé quan aquest sigui executat en circumstàncies excepcionals, prèvia autorització de la Comissió. Així les coses, en cas d’urgència els Estats poden establir una excepció temporal que no excedeixi els 30 dies, amb notificació immediata a la mateixa Comissió (article 14).

Increment dels preus en rutes crítiques

Així mateix, és recomanable que els que hagin de dur a terme rutes susceptibles d’immigració clandestina amplien la cobertura bàsica de les seves pòlisses amb el consegüent increment de primes. No obstant això, aquesta adequada decisió no assegura al transportista afectat el convenient rescabalament en el supòsit de patir danys, atenent les dificultats probatòries existents en la pràctica sobre la manca de complicitat en els fets, sobre els protocols aplicats per evitar l’entrada dels polissons i, en definitiva, sobre la idoneïtat o no dels sistemes de seguretat emprats per evitar el mal.

En el transport marítim, Espanya regula en la nova Llei 14/2014, de 24 de juliol, de Navegació Marítima el deure del capità d’informar amb l’antelació suficient la presència de polissons i el deure d’adoptar les mesures oportunes per mantenir els polissons a bord en condicions dignes, així com lliurar-los a les autoritats corresponents.

De la mateixa manera, es regula la responsabilitat solidària de l’armador i del consignatari del vaixell a satisfer el cost de manutenció, allotjament, assistència jurídica i d’intèrpret, i repatriació, i l’Administració Marítima ordenar la prestació de garantia suficient i inclusivament la retenció del vaixell al port.

En conclusió, no hi ha dubte que les autoritats competents han d’adoptar i executar polítiques encaminades a pal·liar els efectes negatius derivats de la proliferació d’immigració il·legal, que trenca el normal desenvolupament del transport de mercaderies i que afecten en gran mesura tant a la competitivitat del sector com als drets de les persones que busquen empara internacional.

Font Cadena de Subministro

Cristina Paloma Martí
Directora Àrea Dret Marítim, Transport i Logística
IMBgrup Advocats, economistes i consultors