S’estableix amb caràcter general que la base imposable de la plusvàlua municipal serà el resultat de multiplicar el valor cadastral del sòl en el moment de la meritació del tribut pels coeficients que aprovin els ajuntaments en funció del període de generació de l’increment de valor, però ofereix un mètode alternatiu que permetrà als subjectes passius tributar en funció de l’increment de valor real obtingut a la transacció. Com a novetat, queden gravades les operacions en què el període de tinença de l’immoble hagi estat inferior a un any.
Mitjançant la sentència 182/2021, de 26 d’octubre del 2021, el Tribunal Constitucional ha declarat la inconstitucionalitat de la fórmula de determinació de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua municipal). En concret, la referida sentència declara la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (LRHL), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.

A la sentència s’assenyala, a més, que correspon al legislador estatal dur a terme les modificacions o adaptacions pertinents a la norma, per adequar l’impost a les exigències de constitucionalitat assenyalades pel Tribunal Constitucional en aquesta i altres sentències.

El Reial decret llei 26/2021, de 8 de novembre, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat de 9 de novembre de 2021, modifica la LRHL a fi d’adaptar aquesta llei a la referida jurisprudència constitucional.

La nova normativa regula un nou sistema de determinació de la base imposable i, com a novetat, s’estableix que també tributaran les operacions en què transcorri menys d’un any entre l’adquisició i la transmissió de l’immoble.

 

  1. Nou sistema de determinació de la base imposable de l’impost

 

El Reial decret llei regula un doble sistema per a la determinació de la base imposable de l’impost:

 

Estimació objectiva

El primer mètode és semblant al tradicional. En concret, la base imposable s’obtindrà multiplicant el valor cadastral del sòl en el moment de la meritació pels coeficients que aprovi l’ajuntament a què correspongui l’exacció de l’impost i que dependran del període de generació de l’increment de valor. Aquests coeficients no poden excedir els màxims que consagra la norma, en funció del nombre danys transcorreguts des de l’adquisició de l’immoble.

En el cas d’operacions realitzades en terminis inferiors a un any des de l’adquisició, s’hauran de computar els mesos complets de tinença de l’immoble.

Els coeficients s’actualitzaran anualment mitjançant una norma de rang legal, tenint en compte l’evolució del mercat immobiliari. Si després d’aquesta actualització els coeficients de les ordenances fiscals són superiors als màxims abans indicats, s’aplicaran aquests darrers fins que es corregeixi l’excés a l’ordenança fiscal.

Finalment, s’estableix la possibilitat que els ajuntaments puguin acordar, als efectes exclusius de determinar la base imposable, una rebaixa de fins al 15% del valor cadastral del sòl, a fi d’adaptar l’import del tribut a la realitat de cada municipi.

 

Estimació directa

Si, a instància del subjecte passiu, es constata que l’increment de valor, determinat per la diferència entre els valors del terreny en les dates de transmissió i adquisició, és inferior al determinat pel mètode objectiu, es pren com a base aquest increment. Aquests valors poden ser objecte de comprovació pels ajuntaments.

 

A aquests efectes, s’hauran d’aplicar les regles següents:

a) En el cas de béns immobles en què hi hagi tant sòl com a construcció, la diferència entre el preu de transmissió i el d’adquisició del sòl s’obtindrà aplicant la proporció que representa el valor cadastral del sòl sobre el valor cadastral total.

b) Com a valor de transmissió o d’adquisició es prendrà el més gran entre el que consti al títol que documenti l’operació (o el declarat a l’impost sobre successions i donacions en cas de transmissions lucratives) o el comprovat, si escau, per l’Administració Tributària.

 

No es poden computar en aquest procediment de càlcul les despeses o els tributs que graven aquestes operacions d’adquisició o transmissió.

 

El subjecte passiu haurà de declarar la transmissió de l’immoble i aportar els títols que en documenten la transmissió i prèvia adquisició.

 

  1. Nova regla de no subjecció per als casos en què no hi hagi increment en el valor del sòl

 

S’introdueix un nou supòsit de no-subjecció per a aquelles operacions en què el contribuent acrediti que no hi ha hagut increment de valor. Per això, els interessats hauran de declarar la transmissió, així com aportar els títols que documentin la transmissió i adquisició.

El càlcul de l’increment de valor real obtingut en la transmissió s’ha de fer d’acord amb les regles assenyalades anteriorment per determinar la base imposable de l’impost mitjançant el mètode d’estimació directa.

Tot i que sigui aplicable aquesta regla de no subjecció a una transmissió concreta, l’adquirent actualitzarà el seu període de tinença a l’efecte de determinar la plusvàlua municipal de la següent transmissió, excepte en els casos de no subjecció ja previstos prèviament a la normativa de l’impost en què no s’actualitzava el període esmentat (aportacions d’immobles acollides al règim de neutralitat fiscal, operacions d’aportació i adjudicació de béns i drets a la societat conjugal o en compliment de sentències de nul·litat, separació o divorci matrimonial).

 

  1. Entrada en vigor i efectes temporals

 

La nova normativa entra en vigor l’endemà de la publicació, és a dir, el 10 de novembre de 2021.

Els ajuntaments que tinguin establerta la plusvàlua municipal hauran d’adaptar el seu marc legal al que disposa el Reial decret llei en el termini de 6 mesos. Fins que no s’adaptin les ordenances municipals, és aplicable el marc legal disposat al nou Reial decret llei, prenent, per a la determinació de la base imposable de l’impost, els nous coeficients màxims establerts en aquest.