El TS aprecia la falta de litisconsorci passiu necessari en un litigi en el qual un dels dos venedors va buscar, pel seu compte, la resolució d’un contracte de compravenda, sense comptar amb el recolzament ni la participació de l’altre.

Litisconsorci passiu necessari en resolució de compravenda

Uns pares atorguen una escriptura de compravenda en la qual venen al seu fill una nau industrial de caràcter ganancial. Anys més tard i davant l’impagament de les quotes per part del fill, el pare que es trobava ja divorciat, interposa demanda de resolució de contracte de compravenda. El demandat per la seva banda, es defensa al·legant que havia pagat el preu pactat, si bé els rebuts únicament eren signats per la seva mare.

El jutjat de primera instància estima parcialment la demanda i, declara resolt el contracte, condemnant el demandat a restituir als venedors la nau industrial. En la seva opinió, el pare sí que estava legitimat per exercir l’acció resolutòria ja que si bé l’escriptura de venda va ser atorgada pel matrimoni, atès que en el moment d’interposar la demanda es trobaven divorciats i estava pendent la liquidació del règim de guanys, s’havia d’entendre que l’acció resolutòria podia redundar en benefici de la societat post-ganancial, sense que constatés oposició expressa de l’ ex esposa.

El demandat interposa recurs d’apel·lació en el qual invoca la falta de legitimació activa del demandant, per exercir una acció de resolució d’un contracte quan no va ser l’únic venedor i l’altra venedora havia reconegut rebre el preu.

L’AP estima el recurs d’apel·lació formulat pel demandat. Assenyala que la resolució d’un contracte és un acte de disposició que requereix la concurrència unànime de tots els comuners. El demandant actua en el seu propi i únic interès, doncs sol·licita la reintegració de l’immoble només per a ell; existeix per això, una contraposició d’interessos entre els venedors, atès que en l’acte del judici la mare havia recolzat la postura del fill.

El demandant interposa recurs de cassació. El TS assenyala que la resolució del contracte de compravenda és un acte de disposició dirigit a recuperar la cosa venuda, per la qual cosa cal que tots els venedors manifestin la seva voluntat de resoldre el contracte o interposin la demanda de resolució. El pare, com a venedor, té interès legítim a fer valer la resolució del contracte de compravenda si no se n’ ha pagat el preu. No obstant això, la situació de la mare, també com a part venedora, necessàriament es veuria afectada de manera directa per la sentència que es dicti.

Per això, cal conciliar ambdós interessos, els de qui vol acudir als tribunals per fer valer els seus interessos amb els de qui es nega a fer-ho, però la presència dels quals en el procés és imprescindible per assolir un pronunciament de fons. Qui s’ oposi a interposar conjuntament la demanda quan la seva presència en el procés sigui necessària en atenció a la relació jurídica debatuda, ha de ser traït al procés com a demandat a l’ efecte de tenir ben constituïda la relació processal.

En definitiva, davant la manca de litisconsorci passiu necessari, el TS ordena esmenar tal circumstància, amb la retroacció de les actuacions a l’ acte de l’ audiència prèvia del judici ordinari, perquè pel pare-demandant, en el termini que li sigui atorgat, es dirigeixi la demanda davant l’ ex esposa.