Es planteja si es pot acordar la resolució quan la situació de retard o impagament de la renda al temps d’interposar la demanda es deu a una situació confusa, en què a més intervé de manera decisiva la conducta de l’arrendador i no es detecta a la part demandada una voluntat d’incompliment.

Es planteja acció de desnonament i reclamació de quantitat per l’import de l’actualització de renda deguda i no pagada corresponent a dos locals de negoci.

La sentència de primera instància rebutja l’acció de desnonament al considerar que el dèbit per aquesta actualització no és un incompliment greu que autoritzi la resolució de contractes d’un arrendament de tan llarga durada i pel que fa a locals en funcionament, comportant a la part arrendatària un perjudici desproporcionat respecte el sofert per la part actora.

La pretensió tampoc és acollida en apel·lació. Afirma l’Audiència que el Suprem ha manifestat reiteradament que el retard en el pagament de la renda, encara que es tracti d’una sola mensualitat de la mateixa, pot donar lloc a la resolució del contracte per falta de pagament. Però matisa que això no vol dir que tot impagament justifiqui la resolució, ja que no es pot acordar la resolució quan aquesta situació de retard o impagament a el temps d’interposar la demanda es deu a una situació confusa, en què a més intervé de manera decisiva la conducta de l’arrendador i no es detecta a la part demandada una voluntat d’incompliment que justifiqui la resolució.

En aquest cas, la part demandada va admetre que podrien ser-li exigits els increments litigiosos, però en tot en moment va sol·licitar a l’arrendador que se li girés la facturació degudament per poder complir amb exactitud les seves obligacions fiscals, ja que les factures estaven sotmeses a la meritació de l’IVA ja retenció d’IRPF, exigència, emparada en el contracte que disposa que l’arrendador havia de presentar la factura. No consta que la part actora emetés i lliurés a la part actora la facturació exigible abans de la interposició de la demanda perquè es fes front a el pagament de la diferència de renda determinada per l’actualització.

Per tant, l’Audiència afirma que, tot i que s’estimi parcialment l’acció de reclamació de quantitat, no es pot considerar que l’impagament justifiqui en aquest cas la resolució, al no intervenir voluntat d’incompliment de la part demandada, ni podent qualificar-se aquest incompliment de resolutori , a l’ésser manifesta la seva voluntat de complir vinculada a l’emissió adequada de la facturació, oferint una solució clara per atendre l’actualització que li era exigible i a la qual la part actora va fer cas omís.