El TJUE estableix que la prohibició de portar qualsevol forma visible d’expressió de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses en el lloc de treball pot justificar-se per la necessitat de l’empresari de presentar-se neutralment als clients o de prevenir conflictes socials. No obstant això, aquesta justificació ha de respondre a una necessitat real de l’empresari.

La Sra. IX i la Sra. MJ treballaven respectivament com a assistent de persones amb discapacitat i com a venedora i caixera en societats alemanyes i les dues portaven un mocador islàmic en els seus respectius llocs de treball. Les dues societats van considerar que el fet de portar aquest mocador no responia a el règim de neutralitat política, filosòfica i religiosa de l’empresa i en tots dos supòsits van sol·licitar a les treballadores que es llevessin el mocador. Davant la seva negativa, una de les treballadores és suspesa de les seves funcions i amonestada pel seu comportament; i la a una altra primer se li destina a un altre lloc de treball que li permetia portar dit mocador i, posteriorment, després d’haver enviat a casa, se li ordena presentar-se al lloc de treball sense signes de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses que fossin ostensibles i de grans dimensions.

Les dues interposen reclamacions davant els òrgans jurisdiccionals nacionals, que abans de resoldre presenten sengles qüestions prejudicials davant el TJUE en què qüestionen sobre la interpretació de la Directiva 2000/78 / CE sobre igualtat de tracte en l’ocupació i l’ocupació. En particular, li plantegen si una normativa interna d’una empresa que prohibeix als treballadors portar qualsevol signe visible de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses en el lloc de treball constitueix o no una discriminació directa o indirecta per motius de religió o conviccions contra determinat grup de treballadors que segueixen determinades regles de vestimenta d’acord amb preceptes religiosos i en quines circumstàncies pot justificar una eventual diferència de tracte. En la seva sentència el TJUE, que resol de manera conjunta les dues qüestions, declara el següent:

  1. El TJUE recorda que, en aplicació de el dret de la UE, l’ús de signes o peces de vestir per manifestar la religió o les conviccions personals està cobert per la llibertat de pensament, de consciència i de religió i que la seva jurisprudència ha establert que l’aplicació d’una normativa interna que imposa la neutralitat indumentària que s’oposa a l’ús d’aquests signes, no constitueix una discriminació directa quan tracta per igual a tots els treballadors de l’empresa. Quant en el supòsit enjudiciat la normativa interna sembla haver-se aplicat de forma general i indiferenciada, tenint en compte que l’empresari que es tracta havia exigit i aconseguit que una treballadora que portava una cadena amb una creu accedís a llevar aquest signe, el TJUE conclou que no hi ha una discriminació directa per motius de religió o conviccions contra els treballadors que segueixen determinades regles de vestimenta d’acord amb preceptes religiosos.
  2. L’TJUE assenyala que està justificada una diferència de tracte basada indirectament en la religió o les conviccions per la voluntat de l’empresari de seguir un règim de neutralitat política, filosòfica i religiosa davant els seus clients o usuaris amb la finalitat de tenir en compte les expectatives legítimes d’aquests. Per a la seva justificació no n’hi ha prou la mera voluntat de l’empresari, sinó que ha d’existir una veritable necessitat, per a això l’empresari ha de provar que sense el règim de neutralitat, es vulneraria la seva llibertat d’empresa en la mesura que, tenint en compte la naturalesa de les seves activitats o del context en el qual aquestes s’inscriuen, sofriria conseqüències desfavorables. Així mateix, assenyala que la prohibició de portar qualsevol signe visible de conviccions polítiques, filosòfiques i religioses en el lloc de treball ha de limitar a l’estrictament necessari en consideració a l’amplitud i la gravetat reals de les conseqüències desfavorables que l’empresari pretén evitar mitjançant la prohibició.
  3. Respecte dels signes als quals ha d’afectar la prohibició, el TJUE seria discriminatori per als treballadors de determinades conviccions o religions limitar la prohibició a l’ús de signes a aquells siguin ostensibles i de grans dimensions. És a dir, perquè pugui seguir eficaçment aquest règim de neutralitat, no cap admetre cap manifestació visible de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses quan els treballadors estiguin en contacte amb els clients o quan estiguin en contacte entre ells, ja que el fet de portar qualsevol signe, fins i tot petit, posa en perill l’aptitud de la norma per assolir la finalitat perseguida.
  4. Les disposicions nacionals que protegeixen la llibertat religiosa es poden tenir en compte com a disposicions més favorables a l’examinar el caràcter adequat d’una diferència de tracte basada indirectament en la religió o les conviccions i correspon als òrgans jurisdiccionals de cada estat sospesar els interessos presents i limitar les restriccions de les llibertats de què es tracti a l’estrictament necessari, i pot tenir en compte el context propi de cada estat membre i, en particular les disposicions nacionals més favorables per a la protecció de la llibertat religiosa.