És nul per vulnerar els drets fonamentals a la igualtat per raó de sexe, a la integritat física i a la integritat moral l’acomiadament d’una empleada que es decideix com a represàlia perquè no accepta les insinuacions sexuals del seu superior. Juntament amb la indemnització per acomiadament i els salaris de tramitació, l’empresa ha de fer front a l’abonament d’una indemnització addicional pels danys i els perjudicis morals.

Acomiadament nul per assetjament sexual

El 24-12-2019 l’empresa comunica a la treballadora, vinculada a l’empresa amb un contracte per a obra o servei determinat a temps complet, el seu cessament al·legant la finalització dels serveis per als quals havia estat contractada.

Disconforme amb aquesta resolució l’actora interposa demanda per acomiadament que el jutjat social estima. Qualifica el cessament com un acomiadament nul en considerar que aquest es va produir amb vulneració dels drets fonamentals a la igualtat per raó de sexe, a la integritat física i a la integritat moral, i condemna l’empresa al pagament d’una indemnització pels danys i perjudicis derivats de la vulneració de drets fonamentals.

A la redacció de fets provats es considera acreditat que, en el dinar de nadal de l’empresa, el seu superior jeràrquic va procedir a fer-li tocaments, i després va manifestar el seu desig de mantenir-hi relacions sexuals. Davant d’aquesta actitud, l’actora va optar per abandonar el local. En una reunió posterior, el seu superior es va disculpar reconeixent que no era el moment ni el lloc apropiats, però li va suggerir, si bé de manera indirecta, la conveniència d’acceptar la proposta de mantenir relacions sexuals davant dels canvis a què s’enfrontava l’empresa perquè decidís “què estava disposada a fer per mantenir la feina”.

Davant d’aquesta sentència, l’empresa s’alça en suplicació. Defensa que el cessament es va produir per la finalització de l’obra o servei per a la qual va ser contractada.

El TSJ desestima el recurs perquè considera que l’acomiadament no va tenir un motiu raonable justificat ja que, després del cessament, la mateixa activitat va continuar realitzant-se per altres treballadors de l’empresa.

No obstant això, subratlla que sí que hi ha indicis racionals suficients de vulneració de drets fonamentals (llibertat sexual), atès que hi ha una clara relació de causalitat entre el comportament del superior jeràrquic i el cessament posterior, per la qual cosa corresponia a l’empresa acreditar que la seva decisió extintiva va ser raonable i proporcionada.

Pel que fa a la indemnització per danys morals, la Sala considera que només amb la declaració de nul·litat de l’acomiadament no es compensen els danys morals ja que els fets que determinen la nul·litat de l’acomiadament atempten contra la llibertat sexual i la dignitat de la treballadora, cosa que implica una elevada càrrega de dany moral. Estima adequada i proporcionada la fixació de la indemnització conforme al règim de sancions de la LISOS.

NOTA. La sentència conté un vot particular del magistrat Sr. José Luis Alonso Saura que recorda que la indemnització no està concebuda com a punitiva o sancionadora, sinó que ha d’atendre els danys realment causats.

Ha de qüestionar-se, per tant, quan procedeix realment una indemnització per danys morals i quan el reconeixement d’una violació pot constituir una satisfacció justa suficient per a qualsevol dany no pecuniari que es pugui haver produït.

En el cas de cotxes, conclou que s’ha produït una vulneració grollera dels drets de l’actora, per la qual cosa la indemnització és ponderada i justificada, en tractar-se d’una manera de procedir i vexació que no es podia esperar en termes de comportament cívic del cap i administrador de l’empresa, en un pla de superioritat jeràrquica.