En una inspecció de l’IS d’una societat dels exercicis 2006 a 2008, entre altres qüestions es regularitza una operació vinculada efectuada amb el soci, al entendre que realment la societat no ofereix serveis a tercers, sinó que es tracta d’un servei personalíssim que presta el soci i administrador a tercers.

No estant conforme amb la regularització, la societat presenta recurs, arribant a la AN, que li dona la raó i anul·la la valoració de la Administració en base als següents arguments:

a) No és possible la separació de l’activitat de la societat i de l’activitat que a favor de la societat realitza el soci, doncs la valoració d’aquesta última activitat, s’ha de realitzar conforme a les regles de les operacions vinculades.

b) Malgrat la legislació del IS vigent l’any 2006 utilitza l’expressió “en tot cas” al regular la valoració de la societat amb el seu soci professional, no es tracta d’una presumpció iuris i de iure perquè:

– a més del criteri gramatical s’ha d’acudir als restants criteris interpretatius (sistemàtic, teològic …);

– no es pot admetre una interpretació que contravingui els principis d’efectiva tributació d’acord amb la capacitat econòmica i la prohibició de l’elusió fiscal;

– no existeix cap raó jurídica per entendre que, en el cas de societats professionals, quan existeixen operacions vinculades, tals operacions queden excloses de la valoració normal prevista para las societats;

– el contrari consagraria un instrument d’elusió fiscal, ja que no podria comprovar-se si es fixa el valor real del treball personal realitzat pel soci.

L’Administració no ha aplicat al mètode legalment establert per imputar els ingressos derivats dels serveis prestats per la societat a un tercer per al treball personal de l’accionista, quan, a més de no haver-ho provat, hi ha documents que proven la participació de la societat en la prestació de dics serveis.

c) En relació amb els exercicis 2007 i 2008, entén que l’Administració pot comprovar si la retribució abonada per la societat a l’accionista pel treball prestat es correspon amb un valor normal de mercat, però el mètode del preu lliure comparable utilitzat, requereix analitzar operacions semblants realitzades per persones o entitats independents, sense que aquest doni cobertura a la consideració de la prestació de serveis del soci, com si directament si s’haguessin prestat a un tercer i no a la societat professional.