Atesa la naturalesa de l’eina cedida per l’empresa als seus treballadors i la seva indubtable connexió amb l’exercici de l’activitat laboral, no es deriva d’aquesta cessió l’existència de rendiment del treball en cap espècie.

Una entitat l’activitat de la qual és la instal·lació d’equips d’alarma en domicilis i negocis, cedeix als seus empleats l’ús d’un telèfon mòbil i els seus accessoris per a la realització de la seva feina, prohibint-ne per contracte l’ús privat, es qüestiona si aquesta cessió es pot considerar com a rendiment del treball en espècie.

Constitueixen rendes en espècie la utilització, el consum o l’obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposin una despesa real per a qui les concedeixi. Així mateix, quan el pagador de les rendes lliuri al contribuent imports en metàl·lic perquè aquest adquireixi els béns, els drets o els serveis, la renda tindrà la consideració de dinerària (LIRPF art.42.1).

Com a norma general, no hi ha retribució en espècie quan l’empresa posa a disposició del treballador les màquines, els estris i les eines de propietat o titularitat de l’empresa necessàries perquè aquest faci la seva feina. Però la utilització, el consum o l’obtenció per a fins particulars del treballador d’aquells mitjans pot constituir rendiment del treball en espècie.

Tenint en compte això, conclou la DGT que, atesa la naturalesa de l’eina cedida per l’empresa als seus treballadors i la seva indubtable connexió amb l’exercici de l’activitat laboral, no es deriva de l’existència de rendiment del treball en espècie. algun.