RD Llei 8/2020, 17 de març, de mesures urgents extraordinàries, per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19.

Amb data de 18 de març de 2020, s’ha publicat al BOE el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents i extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de l’COVID-19. La norma entra en vigor el mateix dia de la seva publicació i estén la seva vigència per un mes, preveient la possibilitat de pròrroga.

Mesures de suport individuals durant l’estat d’alarma.

Garantia de subministrament d’energia elèctrica, gas natural i aigua durant el mes següent a l’entrada en vigor del real decret llei als col·lectius qualificats com a consumidor vulnerable, vulnerable sever o en risc d’exclusió social d’acord amb el Reial Decret 897/2017, de 6 d’octubre.

Es prorroga automàticament, fins el 15 de setembre de 2020, la vigència de l’abonament social per a aquells beneficiaris de la mateixa als quals els venci amb anterioritat el termini de 2 anys previst en l’esmentat Reial Decret 897/2017.

Moratòria en el pagament de deutes hipotecaris per a l’adquisició d’habitatge habitual per als deutors hipotecaris en situació d’atur o que, sent empresaris o professionals, pateixin una pèrdua substancial d’ingressos o caiguda de vendes superior a l’40% o deutors hipotecaris la unitat familiar, en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria, no abast determinat nivell d’ingressos, en funció dels seus integrants, la quota hipotecària representi més de l’35% dels seus ingressos i l’emergència sanitària hagi alterat les seves circumstàncies econòmiques. La moratòria ha de ser sol·licitada pel deutor al creditor, aportant determinada documentació regulada. Es pot sol·licitar fins a 15 dies després del termini de vigència del reial decret llei i el creditor disposa d’un termini màxim de 15 dies per tramitar la sol·licitud. Concedida la moratòria, han de notificar la seva existència i durada a el Banc d’Espanya a efectes comptables i de no imputació en el còmput de previsió de riscos. El reial decret-llei no estableix termini de durada de la moratòria.

Es concedeix el benefici d’excussió, tot i haver estat contractualment renunciat, als avaladors o fiadors hipotecaris que es trobin en situació de vulnerabilitat.

Es garanteix, durant la vigència de l’estat d’alarma, el manteniment dels serveis de comunicacions electròniques i la connectivitat de banda ampla a tots els usuaris actuals, així com la prestació dels elements que integren el servei universal de telecomunicacions, per la qual cosa el proveïdor de serveis de comunicacions electròniques designat per a la prestació de servei universal de telecomunicacions ha de garantir la continuïtat i qualitat de el servei a tots els beneficiaris actuals.

Addicionalment, queda suspesa temporalment la possibilitat de realitzar campanyes comercials extraordinàries de contractació de serveis de comunicacions electròniques que requereixin la portabilitat de numeració i se suspenen totes les operacions de portabilitat de numeració fixa i mòbil que no estiguin en curs, excepte en casos excepcionals de força més gran.

Durant la vigència de l’estat d’alarma, es suspenen els terminis de devolució dels productes comprats per qualsevol modalitat, bé presencial bé online, reprenent el mateix a l’acabament de la vigència de l’reial decret llei o de les pròrrogues.

Mesures per garantir la liquiditat i financeres

El Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital atorgarà fins a cent mil milions d’euros (100.000.000.000 euros) en avals al finançament concedit per entitats de crèdit, establiments financers de crèdit i entitats de diners electrònics i de pagaments, a empreses i autònoms que ho necessitin per atendre les seves necessitats derivades de la gestió de factures, necessitat de circulant, obligacions financeres o tributàries o altres necessitats de liquiditat. El Consell de Ministres haurà de desenvolupar les condicions i requisits per accedir a aquests avals.

S’amplia en deu, mil milions (10.000.000.000) d’euros el límit d’endeutament net de l’ICO per tal d’augmentar les Línies ICO de finançament a empreses i autònoms.

S’autoritza una línia de cobertura asseguradora de fins a dos, mil milions (2.000.000.000) d’euros per als crèdits de circulant necessaris per a la companyia exportadora amb càrrec a el Fons de Reserva dels Riscos d’Internacionalització, per a determinades petites i mitjanes empreses que tinguin problemes de liquiditat (però que no es trobin en situació concursal o pre-concursal) per impacte de la crisi generada pel COVID-19. Aquestes cobertures seran atorgades per CESCE.

Es concedeixen mesures financeres dirigides a titulars d’explotacions agràries que hagin subscrit préstecs de crèdits financers com a conseqüència de la situació de sequera de 2017, que poden acordar perllongar amb les entitats financeres el seu període d’amortització fins a un any.

Es preveu que la dotació de Fons de Provisions Tècniques Xarxa Cervera i projectes de R + D + I es destini a donar cobertura als riscos en què pugui incórrer el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial al finançar, mitjançant préstecs, projectes de R + d + i de petites i mitjanes empreses, així com d’empreses de mitjana capitalització.

Mesures d’índole administratiu

Es preveu la suspensió dels contractes públics de serveis i subministraments i de contractes públics d’obres l’execució esdevingui impossible o sigui impossible continuar, com a conseqüència de l’COVID-19 o les mesures dictades per l’Estat o qualsevol de les administracions territorials.

S’estableix, a càrrec de l’entitat contractant el contracte ha quedat en suspens, l’obligació d’indemnitzar el contractista determinats danys i perjudicis (bàsicament salarials, de manteniment de garanties definitives, lloguers o costos de manteniment de maquinària i pòlisses d’assegurances) soferts durant el període de suspensió, prèvia sol·licitud.

Es preveu, amb determinats requisits, l’ampliació del termini o la pròrroga en cas de contractes públics que, no reunint les condicions per ser suspesos, tinguin demores en el seu compliment pel contractista com a conseqüència de l’COVID-19 o de les mesures adoptades pel estat o les administracions territorials. Aquests contractistes tindran determinats drets d’abonament de despeses salarials amb límits.

En els contractes públics de concessió d’obres i de concessió de serveis celebrats per entitats de sector públic, la situació de fet generada pel COVID-19 o les mesures adoptades per l’Estat o les administracions donarà dret als concessionaris al reequilibri econòmic mitjançant ampliació de termini (amb el màxim de l’15%) o modificació de les clàusules de contingut econòmic. A més, els concessionaris tindran determinats drets d’abonament de despeses salarials amb límits.

Es preveuen mesures anàlogues per als contractes celebrats en l’àmbit dels sectors exclosos.

Es concedeixen mesures especials de suport a la investigació de l’COVID-19.

Mesures extraordinàries per a persones jurídiques de dret privat

Durant el període de l’estat d’alarma, es permet a tota mena de societats, associacions o fundacions la celebració de sessions dels seus òrgans de govern per videoconferència amb imatge i so, amb determinats requisits, tot i que els seus estatuts no prevegin aquesta forma de reunió.

Durant el període de l’estat d’alarma, es permet a tota mena de societats, associacions o fundacions l’adopció d’acords dels seus òrgans de govern per escrit i sense sessió, sempre que ho decideixi el president o ho sol·licitin dos dels seus membres, encara que els seus estatuts no prevegin aquesta forma de reunió.

Se suspèn el termini de tres mesos des del tancament de l’exercici social per a formulació de comptes anuals de les persones jurídiques que estiguin obligades durant l’estat d’alarma, reprenent per altres tres mesos des que finalitzi aquest estat.

En cas de comptes anuals ja formulades a la data de declaració de l’estat d’alarma, s’estén el termini per a la seva verificació per auditors, quan aquesta sigui obligatòria, fins als dos mesos posteriors a la finalització de l’estat d’alarma.

Les juntes generals ordinàries d’aprovació de comptes s’han de tenir en els tres mesos següents a la data en què finalitza el termini per formular els comptes.

En cas de juntes generals convocades abans de la publicació de l’estat d’alarma i la data de celebració sigui posterior a la publicació del mateix, es podrà modificar el lloc i l’hora o revocar la convocatòria mitjançant anunci en la pàgina web de la societat o, si no té, al BOE, amb 48 hores d’antelació. Si es revoca la convocatòria, l’òrgan d’administració haurà de procedir a la nova convocatòria en el mes següent a la finalització de l’estat d’alarma.

Queda suspès l’exercici dels drets de separació de socis, tot i que hi hagi una causa, fins que finalitzi l’estat d’alarma.

Es prorroga, fins a sis mesos després de la finalització de l’estat d’alarma, el reintegrament a socis cooperatius que causin baixa de la cooperativa durant aquest estat.

Si el termini estatutari de durada de la societat acabés durant la vigència de l’estat d’alarma, es difereix la dissolució de ple dret fins al transcurs de dos mesos després de la finalització d’aquest estat.

Encara que abans o durant l’estat d’alarma, concorri causa legal o estatutària de dissolució, el termini per convocar la junta que hagi de resoldre sobre aquesta dissolució per l’òrgan d’administració se suspèn fins que acabi aquest estat.

Si la causa legal o estatutària de dissolució esdevé durant la vigència de l’estat d’alarma, els administradors no respondran dels deutes socials contrets en aquest període.

Se suspèn el termini de caducitat dels assentaments registrals, les quals es reprendran a la finalització de l’estat d’alarma.

Mentre estigui vigent l’estat d’alarma, ni el deutor que es trobi en estat d’insolvència ni el que hagués comunicat a l’jutjat la negociació prevista a l’article 5 bis de la Llei Concursal, encara que hagi vençut el termini, tindran el deure de sol·licitar la declaració de concurs.

Fins que transcorrin dos mesos a comptar de la finalització de l’estat d’alarma, els jutges no admetran a tràmit les sol·licituds de concurs necessari que s’haguessin presentat durant aquest estat o que es presentin durant aquests dos mesos. Si s’hagués presentat sol·licitud de concurs voluntari, s’admetrà aquest a tràmit, amb preferència, encara que fora de data posterior.

Mesures d’índole tributària

En l’àmbit tributari, s’introdueixen les següents mesures:

Mesures destinades a garantir la liquiditat

Per tal de garantir la liquiditat per sostenir l’activitat econòmica davant les dificultats transitòries derivades de la situació provocada per l’emergència sanitària, s’introdueixen les següents mesures tributàries:

Suspensió de terminis tributaris

Tenint en compte les dificultats per al compliment de les obligacions tributàries i dels tràmits derivats de procediments tributaris, s’adopten diverses mesures destinades a ampliar i suspendre els terminis d’aquests procediments.

S’ha de tenir en compte que el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declarava l’estat d’alarma, preveia, en la disposició addicional tercera, una suspensió general de terminis administratius. No obstant això, considerant els dubtes interpretatius que aquesta disposició havia generat, el 18 de març de 2020 també s’ha publicat el Reial Decret 465/2020, de 17 de març, pel qual es modifica l’anterior, establint que aquesta suspensió dels termes i interrupció dels terminis administratius (i) no serà aplicable als terminis tributaris, ni (ii) afectarà els terminis per a la presentació de declaracions i autoliquidacions tributàries.

En concret, el Reial decret llei aprova les següents mesures:

Ampliació de terminis en procediments administratius

S’amplien fins al 30 d’abril de 2020 els següents terminis, quan s’haguessin iniciat abans de l’entrada en vigor del real decret llei i no haguessin conclòs a la data de l’entrada en vigor:

Els terminis de pagament de deutes tributaris que preveu l’article 62, apartats 2 i 5 de la Llei general tributària.

Recordem que l’apartat 2 d’aquest article 62 es refereix a el pagament en període voluntari de deutes tributaris resultants de liquidacions administratives.

Per la seva banda, l’apartat 5 es refereix als terminis de pagament un cop iniciat el període executiu i notificada la provisió de constrenyiment.

És a dir, no s’amplien ni es veuen afectats de cap manera els terminis de presentació i pagament d’autoliquidacions, regulats en l’apartat 1 de l’esmentat article 62.

Els venciments de terminis i fraccions d’acords d’ajornament i fraccionament ja concedits.

Els terminis relacionats amb subhastes i adjudicació de béns a què es refereixen els articles 104.2 i 104 bis de el Reglament general de recaptació.

L’article 104.2 es refereix a la realització de licitacions electròniques un cop obertes les subhastes; el 104 bis, a l’adjudicació de béns o lots quan hagi finalitzat la fase de presentació d’ofertes.

Els terminis per atendre requeriments, diligències d’embargament i sol·licituds d’informació amb transcendència tributària, així com els terminis per formular al·legacions davant actes d’obertura d’aquest tràmit o d’audiència en els procediments següents:

  • Procediments d’aplicació dels tributs.
  • Procediments sancionadors.
  • Procediments de declaració de nul·litat.
  • Procediments de devolució d’ingressos indeguts.
  • Procediments de rectificació d’errors materials i revocació.
  • Els terminis d’execució de garanties sobre immobles en l’àmbit de procediments administratius de constrenyiment.
  • Els terminis per atendre requeriments i sol·licituds d’informació de la Direcció General de Cadastre.

S’amplien fins el 20 de maig de al 2020 (llevat que els terminis atorgats per la norma siguin grans, en aquest cas seran aplicables aquests terminis) els venciments dels terminis que es comuniquin des de l’entrada en vigor del real decret llei que s’indiquen a continuació:

Com en el cas anterior, els relatius als pagaments en període voluntari i executiu de deutes tributaris liquidats (article 62, apartats 2 i 5 de la Llei general tributària); els venciments de terminis i fraccions d’acords d’ajornament i fraccionament ja concedits; i els terminis relacionats amb subhastes i adjudicació de béns a què es refereixen els articles 104.2 i 104 bis de el Reglament general de recaptació.

Els terminis corresponents a requeriments, diligències d’embargament, sol·licituds d’informació o actes d’obertura de tràmit d’al·legacions o d’audiència; incloent els comunicats per la Direcció General de Cadastre.

Tot això s’entén sense perjudici de les especialitats de la normativa duanera en matèria de terminis per a al·legacions i l’atenció de requeriments. En aquest àmbit, no s’amplien terminis ni es modifiquen procediments.

En tot cas, l’obligat tributari pot atendre les referides obligacions en el termini inicialment concedit, sense que això impedeixi entendre evacuats els tràmits.

Còmput dels terminis de durada màxima dels procediments d’aplicació dels tributs i de la prescripció tributària

S’estableix que el període comprès entre l’entrada en vigor del real decret llei i el 30 d’abril de 2020 no computarà a efectes de la durada màxima dels procediments d’aplicació dels tributs, sancionadors i de revisió tramitats per l’AEAT; ni dels procediments iniciats d’ofici per la Direcció General de Cadastre.

No obstant això, s’habilita a l’Administració a continuar amb la tramitació ordinària dels procediments tributaris, al reconèixer-li la facultat d’impulsar, ordenar i realitzar els tràmits que consideri imprescindibles i a realitzar comunicacions, requeriments, sol·licituds d’informació o a concedir tràmits d’audiència. Això no obstant, s’ha de tenir en compte que, com s’ha indicat en l’apartat anterior, els terminis d’atenció d’aquests tràmits pel contribuent s’han ampliat fins al 30 d’abril o el 20 de maig, segons el cas.

En la mateixa línia, s’estableix que el període comprès entre l’entrada en vigor del real decret llei i el 30 d’abril de 2020 no computarà a efectes dels terminis de prescripció tributària (article 66 de la Llei general tributària) ni dels de caducitat.

Només als efectes del còmput dels referits terminis de prescripció i de el dels relatius als recursos de reposició i procediments economicoadministratius, les resolucions que els posin fi s’entendran notificades quan s’acrediti un sol intent de notificació entre l’entrada en vigor de el reial decret-llei i el 30 d’abril de 2020. el termini per a interposar recursos o reclamacions econòmic-administratives davant actes tributaris i per a recórrer en via administrativa les resolucions dictades en procediments economicoadministratius no s’iniciarà fins conclòs dit període o fins que s’hagi produït la notificació, en cas que aquesta notificació fos posterior a aquest moment.

Altres mesures: exempció en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD) per a operacions hipotecàries

En la disposició final primera del reial decret llei s’introdueix un nou apartat 23 a l’article 45.IB) de el text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat per Real Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, per establir que estaran exempts de la quota gradual de documents notarials de la modalitat d’actes jurídics documentats de l’ITP i AJD les escriptures que formalitzen novacions contractuals de préstecs i crèdits hipotecaris realitzats a l’empara del reial decret llei.

Mesures laborals i socials

Mesures de flexibilització dels mecanismes d’ajust temporal d’activitat per evitar acomiadaments

Les següents mesures estaran vigents mentre es mantingui la situació extraordinària derivada de l’COVID-19:

Pel que fa a les regulacions temporals d’ocupació (ERTEs) per força major:

S’entenen com a tals els que tinguin la seva causa directa en pèrdues d’activitat com a conseqüència de l’COVID-19, inclosa la declaració de l’estat d’alarma, que impliquin suspensió o cancel·lació d’activitats, tancament temporal de locals d’afluència pública, restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i / o les mercaderies, manca de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat, o bé en situacions urgents i extraordinàries degudes a el contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretats per l’autoritat sanitària, que quedin degudament acreditats.

Se’ls aplicaran les següents especialitats:

i. El procediment s’iniciarà mitjançant sol·licitud de l’empresa, que s’acompanyarà d’un informe relatiu a la vinculació de la pèrdua d’activitat com a conseqüència de l’COVID-19, així com la corresponent documentació acreditativa.

ii. L’empresa ha de comunicar la seva sol·licitud a les persones treballadores i traslladar l’informe anterior i la documentació acreditativa, en cas d’existir, a la representació d’aquestes.

iii. L’autoritat laboral ha de dictar resolució en cinc dies i limitar-se a constatar l’existència, quan sigui procedent, de la força major. La mateixa tindrà efectes des de la data de el fet causant de la força major.

ERTEs per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció relacionades amb el COVID.

i. En el cas que no hi hagi representació legal de les persones treballadores, la comissió representativa estarà integrada pels sindicats més representatius de el sector i amb legitimació per formar part de la comissió negociadora del conveni col·lectiu d’aplicació. La comissió estarà conformada per una persona per cada un dels sindicats que compleixin aquests requisits, prenent-se les decisions per les majories representatives corresponents. En cas de no conformar-se aquesta representació, la comissió estarà integrada per tres treballadors de la pròpia empresa, elegits d’acord amb el que recull l’article 41.4 de l’Estatut dels Treballadors.

ii. La comissió representativa ha d’estar constituïda en l’improrrogable termini de 5 dies.

iii. El període de consultes no ha d’excedir el termini màxim de set dies.

En els ERTEs de força major relacionats amb el COVID-19 la Tresoreria General de la Seguretat Social exonera a l’empresa de l’abonament de l’aportació empresarial prevista en l’article 273.2 de la Llei General de la Seguretat Social, així com del relatiu a les quotes per conceptes de recaptació conjunta, mentre duri el ERTO. Això s’aplica quan l’empresa, a 29 de febrer de 2020, tingués menys de 50 treballadors d’alta. Si l’empresa tingués 50 treballadors o més, l’exoneració de l’obligació de cotitzar arribarà a l’75% de l’aportació empresarial.

En els ERTEs amb base en les circumstàncies extraordinàries regulades en la norma es reconeixerà el dret a la prestació contributiva tot i que els treballadors no tinguin el període d’ocupació cotitzada mínim necessari per a això. Així mateix, no es computarà el temps en què es percebi la prestació per desocupació de nivell contributiu per aquests motius a l’efecte de consumir els períodes màxims de percepció establerts.

Igualment, es flexibilitzen els requisits de la prestació extraordinària per cessament d’activitat.

No se’ls aplicaran les especialitats que preveu la norma respecte a la tramitació dels ERTEs als ja iniciats o comunicats abans de l’entrada en vigor de la mateixa i basats en les causes previstes en el mateix. Per contra, les mesures extraordinàries en matèria de cotitzacions i protecció per desocupació són aplicables als afectats per ERTEs comunicats, autoritzats o iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor sempre que derivin directament de l’COVID-19.

Foment del teletreball

S’establiran sistemes d’organització que permetin mantenir l’activitat per mecanismes alternatius, particularment per mitjà de la feina a distància, i l’empresa adoptar les mesures oportunes, si això és tècnica i raonablement possible i si l’esforç d’adaptació necessari resulta proporcionat. Aquestes mesures han de ser prioritàries davant de la cessació temporal o reducció de l’activitat. S’entén complerta l’obligació d’efectuar l’avaluació de riscos, amb caràcter excepcional, a través d’una autoavaluació realitzada voluntàriament per la mateixa persona treballadora.

Adaptació de l’horari i reducció de jornada

Els treballadors que acreditin deures de cura respecte de el cònjuge o parella de fet, així com respecte dels familiars per consanguinitat fins al segon grau de la persona treballadora, tindran dret a accedir a l’adaptació de la seua jornada i / o la reducció de la mateixa quan concorrin circumstàncies excepcionals relacionades amb les actuacions necessàries per evitar la transmissió comunitària de l’COVID-19.

S’entén que concorren aquestes circumstàncies quan sigui necessària la presència de la persona treballadora per a l’atenció d’alguna de les persones indicades que, per raons d’edat, malaltia o discapacitat, necessiti de cura personal i directe com a conseqüència directa de l’COVID-19.

Així mateix, es considera que concorren circumstàncies excepcionals quan hi hagi decisions adoptades per les autoritats governatives relacionades amb el COVID-19 que impliquin tancament de centres educatius o de qualsevol altra naturalesa que dispensessin cura o atenció a la persona necessitada dels mateixos i quan concorrin les circumstàncies excepcionals que requereixen la presència de la persona treballadora, quan la persona que fins al moment s’hagués encarregat de la cura o assistència directes de cònjuge o familiar fins a segon grau de la persona treballadora no pogués seguir fent-ho per causes justificades relacionades amb el COVID-19.

Es tracta d’un dret individual de cada un dels progenitors o cuidadors, que ha de tenir com a pressupost el repartiment corresponsable de les obligacions de cura i l’evitació de la perpetuació de rols, havent de ser justificat, raonable i proporcionat en relació amb la situació de l’empresa, particularment en el cas que siguin diverses les persones treballadores que accedeixen a la mateixa en la mateixa empresa.

La concreció inicial correspon a la persona treballadora, tant en el seu abast com en el seu contingut, sempre que estigui justificada, sigui raonable i proporcionada, tenint en compte les necessitats concretes de cura que ha de dispensar la persona treballadora, degudament acreditades, i les necessitats d’organització de l’empresa. Empresa i persona treballadora hauran de fer el possible per arribar a un acord.

El dret a l’adaptació de la jornada podrà referir-se a la distribució de el temps de treball oa qualsevol altre aspecte de les condicions de treball, podent consistir en canvi de torn, alteració d’horari, horari flexible, jornada partida o continuada, canvi de centre de treball, canvi de funcions, canvi en la forma de prestació de la feina, incloent-hi la prestació de treball a distància, o en qualsevol altre raonable i proporcionat, tenint en compte el caràcter temporal i excepcional.

Quan es tracti d’una reducció especial de la jornada, s’aplicaran garanties, beneficis, o especificacions actualment previstos a més de les següents especialitats:

i. S’ha de comunicar amb 24 hores d’antelació.

ii. Podrà arribar al cent per cent de la jornada si resultés necessari (en aquest gairebé s’especifica que haurà d’estar justificat i ser raonable i proporcionat en atenció a la situació de l’empresa).

iii. En el supòsit de cura directa d’un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d’edat, accident o malaltia no pugui valer-se per si mateix, no serà necessari que el familiar que requereix atenció i cura no exerceixi activitat retribuïda .

Les mesures extraordinàries en l’àmbit laboral estaran subjectes a el compromís de l’empresa de mantenir l’ocupació durant el termini de sis mesos des de la data de represa de l’activitat.

Share Button