IBI: Afecció real en la transmissió d’inmobles

Un contribuent que va adquirir d’una entitat financera dos solars a l’octubre de 2018, ha rebut una notificació por l’IBI exigint el pagament de l’impost per tots dos solars relatius a l’any 2016. En aquesta comunicació, se li informa també la declaració de fallit del deutor principal.

Davant els dubtes de si ha de realitzar el pagament d’aquest deute, es planteja davant la DGT si com adquirent és responsable legal d’aquest deute o, si atenent a la regulació de la hipoteca legal tàcita, només ho són dels anys 2017 i 2018.

En la seva contestació l’Administració entén que l’afecció real en la transmissió prevista en l’IBI és compatible amb la hipoteca legal tàcita, si bé cal tenir en compte les següents consideracions:

a) En virtut de la hipoteca legal tàcita la garantia només s’estén al deute de l’IBI corresponent a l’any en què s’exigeixi el pagament i a l’immediat anterior, mentre que el dret d’afecció s’estén a tots els deutes de l’IBI pendents de cobrament d’exercicis no prescrits.

b) Respecte a la garantia d’afecció real de el bé transmès, la qualificació com a responsable tributari de l’adquirent del dret constitutiu en cada cas de el fet imposable de l’IBI que realitza la LGT i, per remissió, la LHL, implica la necessitat de declaració de fallit del deutor principal i l’exclusió dels interessos de demora i de el recàrrec de constrenyiment, així com la tramitació de procediment per exigir la responsabilitat subsidiària en què es declari la responsabilitat de l’adquirent, notificant-se el mateix.

c) Per a l’execució de la garantia d’hipoteca legal tàcita, com el bé pertany a una persona diferent de l’obligat tributari, s’ha de comunicar a aquesta persona o entitat l’impagament de l’import garantit, requerint-li perquè, en el termini establert en la LGT art .62.5, posi el bé a disposició de l’òrgan de recaptació, llevat que pagui la quantia deguda. Per tant, no és necessària la declaració de fallit del deutor principal ni la declaració de responsabilitat, ja que no es tracta d’un supòsit de responsabilitat tributària, sinó una garantia real de crèdit tributari.

En el cas que ens ocupa, el consultant ha de respondre dels deutes de l’IBI no prescrites, a l’ésser adquirent de béns afectes per llei al pagament del deute tributari. S’ha produït a més, la declaració de fallit al deutor principal, i s’ha tramitat el procediment per exigir la responsabilitat subsidiària, amb la corresponent notificació de l’acord de derivació de responsabilitat al consultant.

Per tant, és responsable del pagament del deute tributari de l’impost, exclòs els interessos de demora i el recàrrec de constrenyiment, dels períodes no prescrits, entre els quals s’inclou l’any 2016.

A tenir en compte en qualsevol adquisició d’immobles.

DGT CV 30-9-19

Share Button