El Tribunal Suprem declara exemptes de l’IRPF les prestacions per maternitat.

El passat 3 d’octubre la Secció Segona de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem va donar a conèixer el contingut de la sentència que ha establert com a doctrina legal que “les prestacions públiques per maternitat percebudes de la Seguretat Social estan exemptes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.”

Aquesta sentència desestima un recurs de l’Advocacia de l’Estat, que defensava que aquestes prestacions no havien d’estar exemptes de l’IRPF. El Suprem confirma així una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que qüestionava la interpretació feta fins al moment per part de l’Agència Tributària en relació al tractament de les percepcions econòmiques percebudes en concepte de prestació per maternitat.

La sentència del TSJ de Madrid estimava la demanda presentada per un contribuent que sol·licitava el recàlcul de la seva declaració de la renda en considerar que la prestació econòmica per maternitat està exempta de tributació. S’argumenta en la sentència que:

“La prestació per maternitat percebuda per la actora d’aquest ens públic ha d’estar forçosament inclosa en el tercer paràgraf de l’art. 7 h) de la Llei d’IRPF, ja que aquest precepte reconeix tal benefici tributari, amb caràcter general, en el seu paràgraf tercer i el que fa en el paràgraf quart és ampliar el benefici fiscal en les prestacions que tinguin procedència d’altres ens públics, tant locals com a autonòmics.”

​​​​Respecte de les prestacions públiques familiars, la normativa regula quatre tipus de rendes exemptes de l’IRPF en funció del tipus de prestació, distingint entre (LIRPF art.7h):

  • Prestacions familiars (LGSS art.188 s.)
  • Prestacions reconegudes a professionals per mutualitats de previsió social
  • Prestacions públiques per naixement, part, adopció, fills a càrrec i orfandat
  • Prestacions públiques per maternitat percebudes de les Comunitats Autònomes o Entitats Locals

Respecte de l’abast de l’exempció de les prestacions públiques per maternitat, el TSJ Madrid 29-6-17, EDJ 139029 va interpretar que la norma contempla l’exempció de les prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat, sense distingir la procedència de les prestacions, i que la seva pretensió en referir-se a continuació a les prestacions públiques per maternitat percebudes de les CCAA o entitats locals, és ampliar el benefici fiscal a les prestacions que tinguin procedència d’altres ens públics, ja siguin locals o autonòmics.

És per això que en la seva sentència, el TSJ Madrid admet l’exempció de la prestació per maternitat (que entén inclosa dins de les prestacions públiques per naixement, part, adopció, fills a càrrec i orfandat) percebuda per un contribuent del INSS.

Disconforme, l’Advocat de l’Estat interposa recurs de cassació. El TS admet el recurs, identifica com a norma objecte d’interpretació la LIRPF art.7h) i assenyala com a qüestió que presenta interès casacional objectiu per a la formació de la jurisprudència, determinar si les prestacions públiques per maternitat rebudes del INSS estan o no exemptes de l’IRPF. Analitzades cadascuna de les al·legacions esgrimides per l’Administració, estableix:

a) Respecte de la ubicació de la prestació per maternitat, la sentència recorreguda no incardina la prestació dins de les prestacions familiars com al·lega l’Administració sinó dins de les prestacions públiques per naixement, part, adopció, fills a càrrec i orfandat, per la qual cosa aquest argument és inoperants a l’efecte del present recurs.

b) Sobre l’extensió indeguda de l’exempció referent a les prestacions públiques per maternitat d’origen autonòmic o local a l’àmbit estatal, aquesta equiparació no és possible en tractar-se de prestacions de diferent naturalesa.

c) En relació amb la naturalesa de la prestació, es reconeix la compatibilitat del caràcter retributiu de la prestació per maternitat, substitutiva del salari percebut dels empleats, amb l’adopció de mesures que fomentin la conciliació laboral i familiar i el suport a la natalitat i a les dones treballadores.

Rebatudes les al·legacions formulades per l’Advocat de l’Estat, el TS conclou que la prestació per maternitat pot incloure’s dins la LIRPF art.7h) quan disposa que “Igualment estaran exemptes les altres prestacions per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat” sobre la base de les següents raons:

  1. Perquè així es desprèn de l’Exposició de Motius de la L 62/2003 que va introduir l’exempció en la LIRPF, en fer referència expressa a la prestació per maternitat.
  2. Perquè així es dedueix de la interpretació gramatical de la LIRPF art.7h), que en indicar que també estan exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes per les CCAA i Ens Locals, reconeix implícitament la prestació per maternitat estatal.
  3. Perquè així s’infereix de la interpretació sistemàtica de la LGSS, que d’una banda defineix la prestació per maternitat com un subsidi gestionat pel INSS per compensar la pèrdua d’ingressos del treballador i per un altre, concep la maternitat com una situació protegida.

Comunicació del Poder Judicial

Departament Fiscal IMB Grup

Share Button