El Tribunal Suprem confirmarà qui paga l’impost dels préstecs hipotecaris el 5 de novembre.

El Tribunal Suprem dictarà una sentència ferma sobre qui ha d’encarregar-se de pagar l’impost d’actes jurídics documentats dels préstecs hipotecaris el dia 5 de novembre. La polèmica, ja arrelada des que el TS va qualificar d’abusiu el fet que els clients carreguessin amb totes les despeses hipotecàries, ha arribat al seu extrem quan aquest ha deixat en suspens la sentència coneguda dijous passat 16 d’octubre. La sentencia núm. 1505/2018, dictava que eren les entitats bancàries qui havien de fer-se càrrec del pagament d’aquest impost. Aquesta decisió del tribunal suposava un contundent canvi en la jurisprudència i implicava grans repercussions econòmiques i socials, per tant el TS va decidir deixar la sentència en suspens i per a revisió.

En la sentència del 16 d’octubre el TS recorda que ja existeix jurisprudència en la matèria, no obstant això entén necessari que es procedeixi a la seva correcció. En aquest sentit analitza tres punts:

1.El requisit de la inscrivilitat.

El ITP i AJD, en la seva modalitat AJD, solament és exigible quan l’acte inclòs en l’escriptura notarial és inscrivible en un registre públic. I a més la inscripció és la circumstància que determina la subjecció a la modalitat de AJD i no a la modalitat de TP.

Per tant, tenint present que el préstec no és inscribible i que la hipoteca si ho és, el lògic és situar a aquesta última com el negoci principal a efectes tributaris.

2. La configuració legal de la base imposable.

La definició que la norma realitza de la base imposable en indicar que “estarà constituïda per l’import de l’obligació o capital garantit, comprenent les sumes que s’assegurin per interessos, indemnitzacions, penes per incompliment o altres conceptes anàlegs” (LITPart.30) evidencia que el legislador ha contemplat en el precepte la hipoteca i ha volgut posar de manifest la capacitat contributiva del creditor hipotecari.

3. El tenor literal de la LITP art.29.

Una correcta interpretació de la LITP art.29, obliga a analitzar la figura del “interessat“. I des d’aquesta perspectiva el beneficiari del document d’un préstec hipotecari solament pot ser el creditor hipotecari, que és qui està legitimat per exercitar les accions que l’ordenament ofereix als titulars dels drets inscrits.

Tots aquests raonaments porten al TS a declarar com a subjecte passiu del ITP i AJD en la seva modalitat de AJD al creditor hipotecari i no al prestatari.

En representar aquesta sentència un gir radical en el criteri jurisprudencial fins ara sustentat i a causa de la seva enorme repercussió econòmica i social, el President de la Sala Tercera ha decidit suspendre l’aplicació d’aquest criteri fins que sigui confirmat​ pel Ple de la Sala.

Nota de premsa Tribunal Suprem

Departament Fiscal IMB Grup

Share Button