FAQ Legal

Accidents de Trànsit

Qui és el responsable civil d’un accident de trànsit?

Els responsables civils d’un accident de trànsit són el conductor i el propietari del vehicle, fins i tot quan no siguin la mateixa persona. També en serà responsable l’entitat asseguradora del vehicle en la mateixa mesura que el conductor i el propietari, perquè se la considera responsable civil directa interposada. Per tant, es pot adreçar la reclamació contra els tres o directament contra l’entitat asseguradora, tal com es fa habitualment.

Què implica, la responsabilitat civil per accidents de trànsit?

Normalment, la responsabilitat civil ateny qualsevol dany personal i material produït com a conseqüència de l’accident; és a dir, que pel sol fet de l’accident neix l’obligació del causant de respondre pels danys i perjudicis provocats. És el que es coneix com a responsabilitat objectiva. No és així, però, quan el responsable pot provar que, en l’accident, hi ha contribuït una negligència de la víctima, d’una tercera persona o una causa de força major.

Què passa, si l‘altra part de l’accident no té contractada una assegurança o no se la pot identificar?

L’assegurança de vehicles amb cobertura de danys a terceres persones és obligatòria, de manera que la llei estableix com a responsable civil el Consorci de Compensació d’Assegurances en els casos de sinistres en què el vehicle causant no tingui contractada l’assegurança pertinent o bé sigui desconeguda o sigui un vehicle robat.

Administradors Societaris

Com a administrador d’una societat mercantil, si la societat té deutes i no hi faig res, puc arribar a haver de respondre personalment?

Sí. Si la societat es troba en causa legal de dissolució, l’administrador té dos mesos des que l’empresa no es pot fer càrrec de les seves obligacions per dur a terme alguna d’aquestes accions: augmentar o reduir el capital per pèrdues, promoure’n la dissolució o sol•licitar el concurs de creditors. En cas contrari, es podria percebre responsabilitat en l’actuació de l’administrador societari.

Quines són les causes de dissolució d’una societat?

El cessament de l’exercici de l’activitat que constitueix l’objecte social o la inactivitat durant un any; la finalització de l’objecte social; la impossibilitat d’aconseguir la finalitat social; la paralització dels òrgans socials; les pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social; la reducció del capital social per sota del mínim legal; que el valor nominal de les participacions socials sense vot excedeixi la meitat del capital social desemborsat i no se’n restableixi la proporció en el termini de dos anys, i qualsevol altra causa establerta en els estatuts de la societat.

Tots els membres de l‘òrgan d’administració tenen la mateixa responsabilitat?

Tots els membres de l’òrgan d’administració responen solidàriament, excepte els que provin que no han intervingut en l’adopció i execució de l’acord, en desconeixien l’existència o bé, malgrat conèixer-la, van fer tot el possible per evitar el dany o s’hi van oposar expressament.

Es pot considerar que un apoderat de la societat n’és responsable?

Si un apoderat té molt poder i la societat es troba en concurs de creditors, es podrà considerar administrador de fet de la societat i, per tant, se’l podrà considerar responsable personalment en la mateixa mesura que a un administrador societari.

Qui està legitimat per reclamar responsabilitats per deutes als administradors?

La mateixa societat, mitjançant els seus nous administradors, liquidadors o administradors concursals, qualsevol soci que hi hagués votat en contra sempre que representi un mínim del 5 % del capitat social i, en el cas d’insolvència, qualsevol creditor de la societat.

Protecció de dades

Quines obligacions té el titular d’un fitxer de dades personals?

Les obligacions del titular del fitxer consisteixen, essencialment, a declarar els fitxers a l’Agència de Protecció de Dades i notificar l’existència, la creació i la modificació al Registre General de Protecció de Dades; adoptar les mesures de seguretat establertes per la Llei segons el tipus de dades i la redacció, el manteniment i l’actualització d’un document de seguretat en què es recullin les mesures adoptades; informar i garantir l’exercici dels drets que la Llei atorga als titulars de dades i disposar dels mitjans perquè les persones afectades puguin exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel•lació i oposició.

Com a ciutadà, quins drets tinc pel que fa a les meves dades personals?

  • Dret d’accés: permet al ciutadà reconèixer i obtenir gratuïtament informació sobre les seves dades de caràcter personal sotmeses a tractament.
  • Dret de rectificació: permet corregir o modificar les dades que siguin inexactes o incompletes i garantir la veracitat de la informació.
  • Dret de cancel•lació: permet suprimir les dades que siguin inadequades o excessives.
  • Dret d’oposició: permet que l’afectat es negui al tractament de les seves dades de caràcter personal o que deixin de ser tractades.

Quin tipus de sancions es poden aplicar en cas d’incompliment?

En cas d’incompliment de les obligacions imposades per la LOPD, es preveuen les sancions següents:

  • Lleus, comporten una multa de fins a 60.000 €: no inscripció del fitxer de dades al Registre General de Protecció de Dades o recollida de dades sense informar degudament el titular de les dades, entre d’altres.
  • Greus, amb multes de fins a 300.000 €: entre d’altres, destinar les dades a una finalitat diferent per a la qual es van sol•licitar o no adoptar les mesures de seguretat necessàries per a tipus de dades objecte de tractament.
  • Molt greus, amb sancions de fins a 600.000 €. Per exemple, no atendre sistemàticament l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel•lació o oposició, la recollida de dades de manera enganyosa o fraudulenta o comunicar o cedir dades de caràcter personal incomplint el que disposa la Llei, entre altres supòsits.

Morositat

Quines opcions judicials tinc per reclamar un deute?

Dependrà bàsicament del tipus de deute de què es tracti i en quin suport estigui documentat.
En primer lloc, hi ha el procediment executiu, destinat a les reclamacions de deutes que constin en certs documents amb força executiva, com ara resolucions judicials o arbitrals, pòlisses, escriptures, etc.

En contraposició al procediment executiu, hi ha els procediments declaratius i, entre aquests, el procediment ordinari, per als deutes superiors als 3.000 €, i el procediment verbal, per als deutes inferiors als 3.000 €. En tots dos casos, el procediment s’inicia per demanda judicial amb les especificitats que tingui cada cas.

Finalment, hi ha els anomenats procediments sumaris, entre els quals hi ha el judici monitori, pel qual es poden reclamar deutes documentats en factures, albarans, etc., o el judici canviari, destinat al cobrament de deutes documentats en títols canviaris com ara xecs, pagarés o lletres de canvi.

Constitució de societats

Quin és el procediment per constituir una societat?

Per constituir una societat anònima (SA) o una societat limitada (SL) cal una escriptura pública de constitució que inclogui els estatuts socials atorgada davant notari públic i, després, inscriure-la en el Registre Mercantil.

De tota manera, s’entén que la societat neix jurídicament en el moment d’atorgar vàlidament l’escriptura de constitució.

Quin és el capital social mínim?

En el cas d’una societat limitada, és de 3.000 € i ha d’estar completament subscrit i desemborsat en el moment de la constitució.

En el cas d’una societat anònima, el capital mínim és de 60.000 € i ha d’estar íntegrament subscrit i desemborsat en una quarta part com a mínim.

Quin impost es merita, per constituir la societat?

L’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats amb un tipus impositiu de l’1 %, que s’ha de liquidar prèviament a la inscripció al registre de l’escriptura de constitució.

Arrendaments urbans

Quina fiança pot sol•licitar l’arrendador?

En el cas dels arrendaments urbans destinats a l’habitatge, es podrà sol•licitar una mensualitat de renda i fins a dos per als arrendaments d’ús diferent al de l’habitatge, indiferentment de si es lloga moblat o no. De tota manera, l’arrendador té dret a demanar garanties addicionals, com ara una fiança addicional o un dipòsit bancari.

Qui té l’obligació de dipositar la fiança?

L’obligació recau en l’arrendador de la finca i disposa d’un termini de dos mesos des de la formalització del contracte per dipositar la fiança.

On es pot dipositar la fiança?

El dipòsit de la fiança, a Catalunya, es pot fer a:

– L’Àrea de Fiances de l’Institut Català del Sòl.
– Entitats bancàries catalanes.
– Les cambres de la propietat urbana de Catalunya.

Una vegada efectuat l’ingrés, les entitats esmentades informaran el Registre de Fiances de l’INCASOL perquè l’inscrigui. Els contractants i qui acrediti un interès legítim seran els únics que podran accedir a la informació del registre esmentat.

A qui correspon, suportar les obres i les reparacions de l’habitatge?

L’arrendador haurà de fer totes les reparacions que calgui per conservar l’habitatge en condicions òptimes d’habitabilitat (elements estructurals, parets, sostre, bigues, canonades, instal•lacions de subministraments, etc.), sempre que el deteriorament de l’habitatge no sigui imputable a l’arrendatari.

D’altra banda, les petites reparacions causades per l’ús ordinari de l’habitatge (panys, pintura, vidres, etc.) aniran a càrrec de l’arrendatari.

Què pot fer l‘arrendatari si, malgrat requerir a l’arrendador que faci obres de conservació necessàries, no les executa?

En aquest cas, l’arrendatari ho podrà reclamar judicialment. De tota manera, en el cas de reparacions urgents, com ara les necessàries per evitar grans contratemps o danys imminents, l’arrendatari podrà executar-les i exigir-ne l’import a l’arrendador.

L’arrendador pot incrementar el preu del lloguer per obres de millora?

En cas que faci obres de millora, l’arrendador no podrà incrementar el preu del lloguer fins que no hagin transcorregut 3 anys des de la signatura del contracte. L’increment de la renda anual, en cap cas no podrà excedir del resultat d’aplicar a l’import de la inversió que s’hagi fet el tipus d’interès legal del diner més 3 punts, o bé el 20 % de la renda anual. En qualsevol cas, es podrà pactar que no es pugui actualitzar la renda durant tota la vigència del contracte.

Successions

Què és i per a què serveix un testament?

Un testament és l’acte pel qual una persona preveu la destinació i l’objecte d’una part o de tots els seus béns quan mori. És un acte personalíssim que no es pot fer mitjançant un mandatari. El testament és un document revocable i se’n poden atorgar tants com calgui. L’elaboració d’un testament serveix per assegurar la destinació dels béns, evitar conflictes als hereus i estalviar-los costos, perquè no hauran de recórrer a un procediment notarial o judicial.

Què és la llegítima?

La llegítima és la proporció de béns dels quals el causant no en pot decidir la destinació perquè està reservada per llei a determinats familiars.

A Catalunya, aquesta proporció és del 25 % sobre el volum hereditari, és a dir, sobre els béns relictes que hi hagi en el moment de la defunció, més els béns donats durant els darrers 10 anys de la vida del causant una vegada deduïts els deutes i les despeses.

Qui són els legitimaris?

Són legitimaris tots els fills del causant a parts iguals. Els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents queden representats pels seus descendents per estirp. En cas que el causant no tingui descendents que l’hagin sobreviscut, en seran legitimaris els progenitors.

Quins drets té, el cònjuge o la parella supervivent?

El cònjuge o parella té dret, durant l’any següent a la mort del causant, a viure a l’habitatge conjugal i a fer ús de la roba, el mobiliari i els béns, com també a ser alimentat a càrrec del patrimoni de l’herència, d’acord amb el nivell de vida que hagin mantingut els cònjuges durant el temps de convivència i la importància del patrimoni.

Així mateix, en cas que el cònjuge supervivent no tingui prou recursos econòmics per satisfer les seves necessitats, podrà reclamar el que s’anomena quarta vidual, que consisteix en un màxim d’una quarta part del valor dels béns de l’herència líquida del cònjuge difunt, a fi d’atendre les necessitats esmentades, també en funció del nivell de vida i de l’edat del cònjuge supervivent, el seu estat de salut, els salaris o les rendes que percebi i les perspectives econòmiques previsibles.

Què és un testament vital?

El testament vital permet a una persona, quan encara té plenes facultats mentals, preveure quins tractaments mèdics i quines atencions voldrà rebre i quins no, en cas de malaltia irreversible que l’impedeixi expressar la seva voluntat per si mateix i d’una manera consistent. És un document revocable en qualsevol moment i en el qual es poden preveure aspectes com ara la donació d’òrgans o del cos o el tipus d’enterrament o d’incineració.