FAQ Laboral

A l‘hora de buscar feina, he d’informar a l’empresa que em contractarà que tinc una discapacitat?

Ningú està obligat a declarar el seu estat de salut a l’hora de buscar feina. Ara bé, d’una banda, l’article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix l’obligació de l’empresari d’adequar el lloc de feina a la persona; és a dir, a les circumstàncies físiques i personals de cada treballador.

Per això, si el treballador té una discapacitat, l’empresari haurà d’adaptar el seu lloc de treball a les seves circumstàncies personals. Si no ho fes, podria incórrer en responsabilitats davant d’Inspecció de Treball.

Així doncs, si el treballador no comunica a l’empresari la seva discapacitat li podria causar un perjudici que podria suposar fins i tot l’extinció del seu contrate de treball per trasgressió de la bona fe contractual en no haver informat a l’empresa sobre la seva discapacitat.

Cal no obviar, a més, que hi ha moltes subvencions per a la contractació de treballadors amb discapacitat, i que les empreses, moltes vegades, busquen treballadors amb discapacitat per tenir més competitivitat amb la integració de la diversitat humana en la seva plantilla i, alhora, beneficiar-se dels ajuts esmentats, com també per complir amb la quota mínima obligada del 2% de reserva a favor de les persones amb discapacitat igual o superior al 33%, obligada per a les empreses espanyoles (o establertes a l’Estat espanyol) que tingui una plantilla superior a 50 treballadors.

En resum: NO hi ha una obligació legal expressa que el treballador comuniqui a l’empresari que té una discapacitat, tot i que caldria fer-ho pel deure general de bona fe que s’exigeix pel que fa a la relació laboral. La decisió de dir-ho, però, en darrera instància, és una qüestió personal.

L‘empresa rep algun tipus d’ajut o benefici per contractar un treballador amb discapacitat?

Efectivament. Les bonificacions a la contractació de persones amb discapacitat es regulen principalment en la Llei 43/2006, de 29 de desembre, de millora del creixement i de l’ocupació. La quantia de les bonificacions dependrà de les característiques de la persona amb discapacitat, com també de la modalitat contractual que esculli l’empresari.

L‘empresa té l’obligació d‘adaptar el lloc de feina en funció de la discapacitat d’un treballador?

De manera general, l’article 4.2.d) de l’Estatut dels Treballadors estableix com a dret bàsic dels treballadors la integritat física i una adequada política de seguretat i higiene. D’altra banda, l’article 15.d) de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, estableix com a principi de l’acció preventiva, l’adaptació del lloc de treball a la persona. Això vol dir, com ja hem esmentat, que és l’obligació de l’empresari i, per tant, un dret correlatiu del treballador, l’adaptació del lloc de treball a les circumstàncies personals del treballador.

Per afavorir aquesta adaptació, s’ han establert legalment ajuts per adequar el lloc de treball, inclosos en el Reial Decret 1451/1983, pel qual es regulen l’ocupació selectiva i les mesures de foment de l’ocupació de treballadors amb discapacitat.

Es pot reduir la jornada laboral a un treballador discapacitat per aquesta causa?

Generalment, no s’estableix una jornada especial per a les persones amb discapacitat en l’Estatut dels Treballadors. Per això, si una persona pretengués reduir la seva jornada amb motiu de la discapacitat que pateix, no hi hauria en puritat cap causa legal a la Llei sobre la base exclusiva de la seva discapacitat.

Ara bé, si que es podria instar a una modificació de la jornada per aplicació del principi general del dret a la integritat física i a una adequada política de seguretat i higiene, recollida en l’article 4.2.d) de l’Estatut dels Treballadors. D’altra banda, l’article 15.d) de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, estableix com a principi de l’acció preventiva l’adaptació del lloc de treball a la persona.

Així doncs, si el treballador pogués acreditar amb informes mèdics que, per preservar la seva salut, hauria de reduir la jornada laboral, podria instar l’empresari a aquesta reducció. Si l’empresari es negués a reduir la jornada voluntàriament, es podria instar fins i tot judicialment l’extinció causal del contrate de treball, per aplicació del que estableix l’artícle 50 de l’Estatut dels Treballadors, perquè si una empresa comet un incompliment greu de les seves obligacions, entre les quals hi ha la de protegir la integritat física del treballador, es pot acudir al Jutjat Social perquè decreti l’extinció del contrate de treball per causa d’aquest incompliment de l’empresa. En aquest cas, el jutjat condemnaria l’empresa a pagar al treballador la indemnització prevista pel comiat improcedent en l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors.

Un supòsit diferent, tot i que hi està relacionat, és el d’un treballador que té sota la seva tutela una persona amb discapacitat. En aquest cas, l’article 37.5 de l’Estatut dels Treballadors, efectivament, reconeix el dret del treballador a reduir la jornada laboral per atendre aquesta persona.

Si un treballador amb discapacitat ha d‘anar regularment a la consulta mèdica, l’empresa li ha de retribuir aquestes absències?

L’article 37.3 ET recull una llista de llicències retribuïdes (remunerades a càrrec de l’empresari). Tanmateix, en aquest percepte, no s’inclou l’assistència a consultes mèdiques i a rehabilitació.

A pesar d’aquesta falta de regulació genèrica en l’Estatut dels Treballadors, hi ha via lliure en la negociació col·lectiva (convenis col·lectius sectorials) perquè es pugui ampliar els supòsits de llicències retribuïdes.

De fet, sol ser una pràctica habitual incloure en els convenis col·lectius el dret, il·limitat o no pel que fa al nombre, als permisos retribuïts dels treballadors en el supòsit d’assistència a consultes facultatives mèdiques, generalment mitjançant un crèdit horari anual destinat a tal fi.

Es pot cobrar una pensió per incapacitat i, alhora, treballar?

L’article 141 del Reial Decret Legislatiu 1/1994 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, estableix que les pensions d’incapacitat permanent total per a la professió no impediran l’exercici de les activitats, lucratives o no, compatibles amb l’estat del pensionista i que no representin un canvi en la seva capacitat de treball a efectes de revisió.

El problema es troba a l’hora de determinar quines activitats són compatibles amb l’estat del pensionista, i quines són les que representen un canvi en la seva capacitat de treball i podrien suposar una “millora” que podria afectar la prestació que rep.

No hi ha, a priori, una llista d’activitats compatibles amb l’estat de la persona amb discapacitat, sinó que és el pensionista qui, en cada cas, haurà de comunicar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social la feina que farà, per sol·licitar “autorització” de la compatibilitat de la feina en qüestió amb el seu estat de salut. En qualsevol cas, el més aconsellable és buscar una feina i, després, però sempre abans de començar a treballar, comunicar la feina i les condicions de treball a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, perquè aquest organisme indiqui si la seva feina és compatible amb l’estat de salut del pensionista, a fi d’evitar qualsevol contratemps, com podria ser la retirada de la pensió.